La bicicleta és notícia a Barcelona. De fet, ho és des de fa molt de temps, des que pràcticament el ciclisme és ciclisme i va començar a omplir planes del diaris del país. La Volta a Catalunya, per exemple, va sortir al barri de Sarrià un dia de Reis de fa 105 anys, un cicle de temps tan gran que implica guerres, canvis de règim i diverses òrbites de la terra.

Barcelona ha crescut sobre la base de molts esdeveniments esportius. Òbviament, els Jocs Olímpics del 1992 van ser el cim, però el ciclisme també va situar la ciutat en el mapa amb gentades a Montjuïc, Collblanc i la Ciutadella per veure Cañardo, Sancho, Iturat Poblet, Crespo, etcètera.

Barcelona va obrir la història de grans competicions, va estatjar uns mundials de ciclisme, va ser la seu de l'Escalada Montjuïc, entre moltes curses cent per cent barcelonines, que van aplegar grans estrelles mundials als pendents de la muntanya olímpica, creant l'imaginari col·lectiu de la nostra generació: Fondriest, Fignon, Perico, Laguía, Marino, Rooks... Els grans noms mai van ometre la ciutat ni la seva tradició ciclista.

Ara Montjuïc torna a ser l'escenari de l'epíleg d'una de les curses més antigues del calendari internacional, i ho fa per demostrar que el ciclisme pot fer caliu, oferir espectacle i vendre ciutat. Avui és més important que mai aquesta comunió, ara que la bicicleta vol fer-se un forat entre la gent i ser acceptada, finalment, com ja ho és a les millors ciutats del món.