La crisi va fer que la meva empresa, que es dedica a fer medalles i copes de disseny, s'estanqués un pèl. Vaig voler mirar fora i vaig pensar en els Jocs Olímpics. Ens vam apuntar al concurs que n'adjudicava la fabricació i el disseny. Hem acabat fent només la fabricació, ja que el disseny l'ha fet una empresa del Brasil.

Hem fet un equip molt bonic i molt català. He comptat amb l'ajuda de Recam Làser, dedicada al tall i la soldadura, i l'empresa Kromschroeader, que ha fet els sistemes de combustió de la torxa. Totes catalanes. L'empresa Taurus, amb seu al Brasil, també va ser bàsica en un moment del procés. Igual que l'Ajuntament de Barcelona, que ens va fer una carta de recomanació.

La competència ha estat molt dura. Empreses americanes, japoneses, coreanes. Hi havia una empresa, per exemple, que es dedicava a fer míssils. És un producte molt complex, i els fabricants han de ser molt solvents. Hem demostrat que a Catalunya hi ha talent per fabricar coses complexes i de precisió. Ens situa a un altre nivell, som una referència en fabricació de productes complexos.

Una infinitat. Havíem de tenir un laboratori per demostrar que la flama no s'apagarà, que tindrà unes dimensions de 20 a 25 cm, que aguantarà velocitats de 120 km/h, que s'encendrà a 3.000 m d'altura... Aquí és quan va entrar la UPC de Terrassa, que ens va ajudar molt.

He après més en aquest mes que en tota la meva vida. Ha estat una experiència sensacional. Ningú creia en aquest projecte, em prenien per boig, però ho hem aconseguit. Sóc esportista, però no havia seguit els Jocs amb gaire afició. Els d'enguany seran especials.