“Elresultat és just. Mèxic ha tingut el control en tot moment.” Així de contundent es va mostrar El Maestro Tabárez, el seleccionador de l'Uruguai, després de la derrota de la seva selecció contra Mèxic (3-1), en un partit en què la tricolor va sorprendre el seu rival amb els constants canvis tàctics que va anar introduint Juan Carlos Osorio, que va desarborar una vegada rere una altra les variacions de Tabárez per demostrar que la seva fama de tècnic meticulós no és cap exageració. “Jo intento implantar una preparació futbolitzada. Busco equilibrar l'aspecte fisiològic amb el lúdic, però el fonament és el joc i les situacions reals que es poden donar en un partit.” Aquesta frase, força enrevessada, és del mateix Osorio, quan entrenava al seu país, Colòmbia, on el seu mètode fa temps que va generar una gran divisió entre aquells que el defensen i els que el consideren un il·luminat. De fet, el seu sobrenom, El Recreacionista, li va posar Chiqui García, un tècnic vinculat al Millonarios, per demanar als dirigents que acomiadessin un entrenador amb uns mètodes de treball que considerava massa revolucionaris i sense l'ADN del futbol colombià.

Format com a preparador físic a Anglaterra, on va treballar durant cinc anys, a Osorio li va costar fer-se un nom a les banquetes, i fins i tot en la seva etapa de major èxit, a l'Atlético Nacional, on va guanyar sis títols en quatre cursos, va tenir part de l'opinió pública en contra. “Aquesta manera de dirigir podria donar rèdits a Anglaterra, però aquí no. Haurien de tornar Maturana i Peláez i retrobar la identitat del Nacional”, va afirmar el periodista d'èxit Camilo Sixto Baquero, en una clara demostració de la controvèrsia que genera Osorio a Colòmbia. Perquè parlar d'El Recreacionista és fer-ho d'un tècnic que aposta pel joc ofensiu, els entrenaments amb la pilota i per la bona sintonia amb els jugadors, però també per l'estudi exhaustiu dels aspectes tàctics, com va demostrar contra l'Uruguai, i per una meticulositat portada a l'extrem, la qual cosa fa que entregui paperets als seus jugadors durant els partits. “Jo no diria que sigui un obsessiu. Simplement em fixo en tots els detalls”, es defensa ell. Ho sigui o no, el cert és que Juan Carlos Osorio ha estat capaç de fer-se un nom amb la selecció de Mèxic en només vuit mesos, en què ha guanyat els vuit partits que ha dirigit. I el darrer, dilluns, en què va passar per damunt de la pissarra d'El Maestro.