Havia de ser un dels punts forts de França, no només en l'Eurocopa, sinó durant la pròxima dècada, però ha acabat esdevenint el principal maldecap per a Didier Deschamps. Des que va començar el compte enrere per a l'europeu, el tècnic de Baiona va haver d'anar tatxant defenses centrals de manera successiva. El primer a caure va ser Zouma, amb un trencament del lligament del genoll a principi de febrer. Sis mesos fora. Després va venir Sakho, una de les peces predilectes del seleccionador, sancionat per dopatge. Laporte, malgrat que no havia estat mai convocat, era una opció com a capità de la sub-21, però va perdre les poques esperances que li restaven després de trencar-se el turmell a final de març. Deschamps, pur caràcter, va haver d'aguantar el tipus, fins i tot quan el blaugrana Mathieu i sobretot el madridista Varane van abandonar la concentració abans de començar, i també per problemes físics. “Confio en els centrals que tenim”, va proclamar aleshores Deschamps, que va haver de cridar d'urgència Rami i el jove Samuel Umtiti. A empentes i rodolons, el sevillista es va acabar quedant amb un lloc en l'onze com a acompanyant de Koscielny. Rami, que no jugava un partit amb la selecció des del setembre del 2013, no va estar fi en la seva reaparició en un amistós contra el Camerun. “He estat tímid, he sentit la pressió”, se sincerava el central d'origen marroquí, que ho ha jugat tot des d'aleshores fins que diumenge, a Lió, va veure una segona targeta groga que obliga Deschamps a prendre l'enèsima decisió per a l'eix de la defensa.

Damunt la taula només queden dos noms: Umtiti i Mangala. I sembla que serà Umtiti, l'últim a arribar, qui haurà d'assumir els galons i sortir a la gespa diumenge a l'Stade de France. Per trajectòria i experiència Mangala tenia tots els números, però va ser simptomàtic que durant els vuitens de final contra la República d'Irlanda Deschamps fes escalfar el central de l'Olympique de Lió, que encara no ha disputat ni un sol minut amb la selecció absoluta. “Jugui qui jugui, nosaltres estarem serens”, assegura Gri-ezmann. Però sigui qui sigui afrontarà el partit més transcendent de la seva carrera. Per a Mangala seria la seva vuitena internacionalitat després d'un any gris. Per a Umtiti, coronar el que pot ser un estiu rodó, ja que el seu traspàs al Barça és imminent.

Nascut a Yaoundé, la seva presència a l'onze de França a Saint-Denis tancaria de retruc la porta de la selecció del Camerun, que sempre l'ha intentat seduir perquè defensés la samarreta dels lleons indomables. “És una opció que no tinc en compte”, va manifestar fins i tot quan s'havia de quedar fora de l'Eurocopa, quan Deschamps no l'acabava de veure entre els 23. “És un jugador a qui cal seguir, té potencial, però juga en un lloc amb molta competència”, va explicar el seleccionador set dies abans de donar la llista. Però Umtiti ha respost a la competència i hauria superat ja en la jerarquia Mangala, el defensa més car de la història de la Premier League –el City en va pagar 54 milions d'euros–. Esclau d'un preu, el central d'origen congolès ha estat incapaç de mantenir el nivell que va exhibir al Porto ni tampoc de ser un relleu sòlid per al constantment lesionat Kompany. En alguns partits, fins i tot el veterà Demichelis li ha passat al davant i ara és el jove Umtiti qui li ha fet el sorpasso a la selecció. “Samu és ràpid, una qualitat molt valorada en l'equip nacional, el conec bé i pot donar un cop de mà”, assegura el president de l'Olympique de Lió, Jean-Michel Aulas. Mangala té a favor la seva estatura –7 centímetres més alt que Umtiti– per competir amb els fornits atacants islandesos, Sigthorsson i Bodvarsson, però Deschamps ja s'hauria decidit pel defensa del Lió, esquerrà com Mangala, fet que desplaçaria Koscielny a la dreta, el seu perfil natural. Umtiti agafa aire per a un debut d'alt voltatge.