Perquè hi ha molt poca informació sobre aquella època, poca més de la que es va donar en el 25è aniversari, molta part de la qual era errònia. No vull dir que estigui inventada, però sí que la persona que l'escriu fantasieja una mica sobre el que passa, i vaig començar a estirar el fil. La idea no era fer el primer any, sinó els tres o quatre primers anys de vida. Llavors vaig trobar una part d'informació bastant curiosa d'abans de fundar el Barça, entre 1892 i 1899, amb la informació de com es veia el futbol, com es vivia, i avui en dia sobta. I per això vaig anar des d'aquest punt fins a la fundació del Barça, i em vaig adonar que amb un any en tenia de sobres. El llibre acaba exactament el desembre del 1900. I m'adono que, en un any, el Barça ja ha tingut els primers enrenous amb altres clubs de la ciutat, amb la premsa... En aquell moment, el Barça ja té quatre equips i dos camps. És una de les coses sorprenents del llibre.

Sí. Són moltes hores d'hemeroteca, perquè en els llibres la informació és molt escassa. Sobre la fundació se sap poc més que el comunicat que es va fer pels 25 anys i, per tant, la informació és molt vaga. Que avui dia encara hi hagi gent que cregui que el primer president del Barça era anglès és escandalós. El més complicat va ser trobar les fonts. També he localitzat quatre familiars directes dels fundadors del club, però no estan citats directament al llibre, perquè la informació que em donaven era dubtosa. A vegades jo els donava més dades de les que tenien ells...

Era més per matar la curiositat, certament. Per saber qui forma el Barça, per desmentir aquest rumor que han fet córrer des de Madrid i, també, des de l'Espanyol, que diu que el Barça és un club d'estrangers. Doncs no. La meitat dels fundadors són d'aquí.

Exacte, no coneix a ningú més. Aquest llibre servirà per a això, i també per lligar-lo amb què passava a Barcelona el 1900: per què hi havia aquests estrangers aquí i al cap de dos anys ja eren fora, què feien, per què es juga un partit de futbol entre una associació de Barcelona i una de Torelló... Era tot per un tema industrial, de trens, de fàbriques, i els estrangers venien i aplicaven aquí el que tenien a Anglaterra, els clubs socials.

Crec que la majoria de coses la immensa majoria dels culers no les coneixeran. Veure els títols de la gent que funda el Barça sobta: gent molt ben aposentada, que durant la Guerra Civil gairebé tots es posicionen a favor del bàndol nacional... Sobta una mica. A mi em va sobtar, per exemple, que de seguida els dos mitjans més importants en esport que hi ha a la ciutat, que són La Vanguardia i Los Deportes, es posicionen l'un a favor i l'altre en contra del Barça, i d'una manera molt descarada. Los Deportes hi està clarament a favor i La Vanguardia, clarament en contra, perquè dóna suport a l'Hispania, l'altre club d'aleshores, perquè té unes arrels religioses. En aquella època, moltes de les coses que li passen al Barça vénen per la guerra entre catòlics i protestants, més que per estrangers i catalans.

M'hauria agradat saber exactament qui són els 12 personatges que funden el Barça, i encara hi ha moltes tenebres sobre tres d'ells, dels quals no es coneix res del cert.

Volia que fos una lectura fàcil, no un llibre d'història purament historiogràfic, ho vaig tenir molt clar des del principi. Volia un text novel·lat perquè fos relat entretingut, però tot i així està tot documentat. Hi ha moltes cites sobre els diaris del moment, escrites tal com s'escrivien el 1900, i està escrit a través dels descobriments que van fent els personatges.