Barça

JOSEP BOBÉ

AUTOR DEL LLIBRE ‘QUAN NO ÉREM NI ONZE'

“Queda desmentit que el Barça és un club d'estrangers”

‘Quan no érem ni onze' narra el primer any de vida del FC Barcelona i contextualitza la fundació del club en la Barcelona de final del segle XIX

L'any 1900 l'entitat blaugrana tenia quatre equips i dos camps

Un culer de bressol
Josep Bobé és soci del Barça des de fa 24 anys, però és culer des que va néixer. El seu primer record en blaugrana és l'anomenada “final de les ampolles”, la final de la copa del Rei del 1968, quan ell tenia només sis anys. Al Camp Nou, Bobé s'asseu a les mateixes localitats que els seus avis materns van ocupar en la inauguració de l'estadi
Que avui dia encara hi hagi gent que cregui que el primer president del Barça era anglès és escandalós

La història del Barça ha estat objecte de molts llibres, però mai cap havia anat tan enrere com Quan no érem ni onze. Aquesta crònica novel·lada que ha escrit Josep Bobé (Barcelona, 1962), interiorista comercial de professió i historiador de formació, viatja fins a finals del segle XIX per contextualitzar i explicar el naixement i el primer any de vida del FC Barcelona.

Per què va decidir escriure el llibre?
Perquè hi ha molt poca informació sobre aquella època, poca més de la que es va donar en el 25è aniversari, molta part de la qual era errònia. No vull dir que estigui inventada, però sí que la persona que l'escriu fantasieja una mica sobre el que passa, i vaig començar a estirar el fil. La idea no era fer el primer any, sinó els tres o quatre primers anys de vida. Llavors vaig trobar una part d'informació bastant curiosa d'abans de fundar el Barça, entre 1892 i 1899, amb la informació de com es veia el futbol, com es vivia, i avui en dia sobta. I per això vaig anar des d'aquest punt fins a la fundació del Barça, i em vaig adonar que amb un any en tenia de sobres. El llibre acaba exactament el desembre del 1900. I m'adono que, en un any, el Barça ja ha tingut els primers enrenous amb altres clubs de la ciutat, amb la premsa... En aquell moment, el Barça ja té quatre equips i dos camps. És una de les coses sorprenents del llibre.
Li va costar molt la feina de documentació?
Sí. Són moltes hores d'hemeroteca, perquè en els llibres la informació és molt escassa. Sobre la fundació se sap poc més que el comunicat que es va fer pels 25 anys i, per tant, la informació és molt vaga. Que avui dia encara hi hagi gent que cregui que el primer president del Barça era anglès és escandalós. El més complicat va ser trobar les fonts. També he localitzat quatre familiars directes dels fundadors del club, però no estan citats directament al llibre, perquè la informació que em donaven era dubtosa. A vegades jo els donava més dades de les que tenien ells...
Ha après moltes coses o era un treball per matar la curiositat?
Era més per matar la curiositat, certament. Per saber qui forma el Barça, per desmentir aquest rumor que han fet córrer des de Madrid i, també, des de l'Espanyol, que diu que el Barça és un club d'estrangers. Doncs no. La meitat dels fundadors són d'aquí.
Hi ha molta gent que vincula la fundació del Barça només a Joan Gamper.
Exacte, no coneix a ningú més. Aquest llibre servirà per a això, i també per lligar-lo amb què passava a Barcelona el 1900: per què hi havia aquests estrangers aquí i al cap de dos anys ja eren fora, què feien, per què es juga un partit de futbol entre una associació de Barcelona i una de Torelló... Era tot per un tema industrial, de trens, de fàbriques, i els estrangers venien i aplicaven aquí el que tenien a Anglaterra, els clubs socials.
Què creu que sorprendrà més el lector?
Crec que la majoria de coses la immensa majoria dels culers no les coneixeran. Veure els títols de la gent que funda el Barça sobta: gent molt ben aposentada, que durant la Guerra Civil gairebé tots es posicionen a favor del bàndol nacional... Sobta una mica. A mi em va sobtar, per exemple, que de seguida els dos mitjans més importants en esport que hi ha a la ciutat, que són La Vanguardia i Los Deportes, es posicionen l'un a favor i l'altre en contra del Barça, i d'una manera molt descarada. Los Deportes hi està clarament a favor i La Vanguardia, clarament en contra, perquè dóna suport a l'Hispania, l'altre club d'aleshores, perquè té unes arrels religioses. En aquella època, moltes de les coses que li passen al Barça vénen per la guerra entre catòlics i protestants, més que per estrangers i catalans.
Li ha quedat alguna cosa per esbrinar?
M'hauria agradat saber exactament qui són els 12 personatges que funden el Barça, i encara hi ha moltes tenebres sobre tres d'ells, dels quals no es coneix res del cert.
Per què va decidir que fos un relat novel·lat?
Volia que fos una lectura fàcil, no un llibre d'història purament historiogràfic, ho vaig tenir molt clar des del principi. Volia un text novel·lat perquè fos relat entretingut, però tot i així està tot documentat. Hi ha moltes cites sobre els diaris del moment, escrites tal com s'escrivien el 1900, i està escrit a través dels descobriments que van fent els personatges.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Has superat el límit de 5 articles gratuïts d'aquest mes

No sóc subscriptor

Tarifa digital d’El Punt Avui i L’Esportiu

Per
només
48

per un any

Ja sóc subscriptor

Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.

Activa la subscripció