Avui tenim molt assumit com són i que es fa en les cerimònies protocol·làries que es fan en uns Jocs Olímpics, com ara la cerimònia d'inauguració o les entregues de medalles als vencedors de les proves. La bandera olímpica i el jurament dels esportistes es va fer per
primer cop en la cerimònia inaugural el 1920 i la flama olímpica es va estrenar el 1936. El primer cop que es van donar medalles tal com les coneixem ara va ser
el 1904, a Saint Louis, tot i que
llavors es feia en la cerimònia de cloenda i amb els esportistes
vestits amb roba de nit. El 1932, en els Jocs d'hivern de Lake
Placid es va fer servir per primer cop un podi, però encara es donaven totes les medalles en la cloenda i el 1932, a Los Angeles, ja es va fer una cerimònia gairebé igual a les d'ara, amb podi, himnes i l'entrega després de les
proves.

Tot i això, els membres del COI no van deixar mai de suggerir canvis en les diverses sessions. El 1936 es va proposar reservar un lloc com a espectadors als antics participants en els Jocs. El 1948, es va proposar que els antics campions olímpics obrissin la desfilada en la inauguració. El 1953, es va rebutjar per unanimitat una proposta que demanava substituir els himnes nacionals per un himne olímpic especial
en les cerimònies d'entrega de medalles. El 1957, també es va rebutjar fer una sonar una fanfàrria de trompetes en comptes dels himnes a l'hora d'entregar les medalles. El 1961 es va rebutjar
la proposició que en la cerimònia de cloenda només desfilessin
els esportistes que haguessin guanyat alguna medalla.

El 1963, en la trobada amb la comissió executiva prèvia a la sessió, les federacions internacionals es van mostrar en contra de l'ús dels himnes nacionals, en canvi, els comitès olímpics nacionals s'hi van mostrar a favor. Com que no es va arribar a una majoria qualificada, el COI va decidir deixar-ho tot com estava.