Espanyol
ROBERTO JIMÉNEZ
NOU PORTER DE L'ESPANYOL
“La porteria és una posició ingrata, un error et mata”
“Sóc temperamental dins del camp, és la meva manera d'estar més ficat en el partit”
“No vull que marxi; per egoisme, sempre vull els millors al meu costat”
“Donarà un plus de personalitat a l'equip”
Avalat per Quique? És igual. Has d'arribar a un lloc i complir. Et deus les coses a tu mateix i has de ser responsable
D'aspecte imponent i de mirada profunda, així es presenta a primer cop d'ull un dels fitxatges estel·lars de l'Espanyol per a la temporada 2016/17. Roberto Jiménez (Fuenlabrada, 1986) arriba per aportar veterania a la porteria del club blanc-i-blau.
Fa 1,95 d'alçada, sempre s'ha dedicat al futbol? No l'han temptat altres esports?
No, sempre al futbol. Vaig començar de molt petit en l'Atlético de Madrid i sempre he seguit amb el futbol i mai vaig pensar a canviar d'esport.
Per ser porter s'ha d'estar una mica boig?
En certa manera, sí; tens una manera diferent de viure i veure les coses; una altra mentalitat, és una preparació molt diferent de la d'un jugador de camp i tens una altra psicologia. Es diu que els porters estem una mica bojos i cadascú té una bogeria diferent.
Li arriba el debut a primera amb 19 anys a l'Atlético per un seguit de lesions dels porters del primer equip. El grau de maduració d'un porter és diferent del d'un jugador de camp?
Sí, és així. Quan ets jove penses que estàs preparat per assumir qualsevol repte, però quan vas complint anys i arribes a aquesta maduresa t'adones que tot l'anterior era part del procés d'aprenentatge per arribar al teu punt àlgid.
Ara té 30 anys, és l'edat ideal per a un porter?
Penso que sí. Dels 28 als 32 o 33 són els millors anys per a un porter, ja que assoleixes el teu millor nivell físic i de confiança. Si has tingut continuïtat, tens experiència i és quan treus el millor que portes a dins.
Què és més important per a un porter: la col·locació, l'agilitat o l'anticipació?
És difícil diagnosticar què és el més important, i encara més en una posició com la meva, on en els últims anys se'ns exigeixen més coses, però jo crec que hi ha dues coses més importants: el treball diari, a còpia de repeticions, per minimitzar errors i el nivell de confiança.
En què ha canviat des del seu debut als 19 anys fins ara?
En tot, físicament he canviat, òbviament ara tinc 250 partits a les espatlles, he jugat competicions europees. He passat per moments complicats i per d'altres de molt bons. Al final els errors i els encerts et fan evolucionar a millor. Ara estic en el moment òptim de la meva carrera.
L'error del porter es veu més?
És una posició ingrata, tot i que els últims anys s'ha donat més importància a la figura del porter. Una errada et condemna malgrat haver fet abans un bon grapat de bones aturades.
El pitjor que li pot passar, a un porter, és dubtar?
Sí, no pots dubtar. Equivocar-te és part del joc però la presa de decisions és un aspecte molt important i qui millor decideix és qui rendeix a un nivell més alt, i en la nostra posició encara es fa més evident.
Catalunya li deu portar bons records. El Nàstic va ser el primer que va apostar per vostè.
Va ser un any molt bonic. Era la primera vegada que sortia de Madrid, que deixava el futbol de planter per entrar en un vestidor professional. Tenia una responsabilitat i amb la pressió de donar un gran nivell després del descens a segona. Per mi va ser un any importantíssim, un any de prova on vaig demostrar-me que podia donar un gran nivell.
Com és l'experiència de jugar en un equip com l'Olympiacòs?
No en tinc cap mena de queixa. El futbol allà és molt passional i jo he viscut l'aspecte positiu del fanatisme grec. Van ser tres anys magnífics. Els tinc molta estima però sabien que volia tornar a la lliga. Vaig aprendre a conviure amb la pressió i la necessitat de guanyar títols. Jugar amb els millors et fa ser millor.
Si li pregunto per què està a l'Espanyol em respondrà que la culpa la té Quique?
Quique i molts altres factors. L'Espanyol és un equip que m'ha caigut sempre bé. No sé si pels jugadors que hi han passat o pels partits que vaig jugar contra ells. He tingut amics que han jugat aquí i que m'han parlat molt bé del club, i el projecte que s'està fent és important i atractiu. L'arribada de Quique va ser la darrera espurna.
Com el definiria com a tècnic?
És molt metòdic, li encanta el que fa i ens ho demostra cada dia. Aporta a l'equip il·lusió i la seva experiència, i crec que donarà a l'equip un plus de personalitat i farà que siguem un equip organitzat i difícil de guanyar.
Qui li va parlar de l'Espanyol?
He jugat amb l'Álvaro, amb qui tinc una gran amistat, amb Diop, Hernán, Montañés, conec Salva de fa molts anys i tinc un bon amic que és Luis García, que va viure la seva millor etapa en aquest club. Ells m'han animat a venir i els en dono les gràcies, perquè en el temps que fa que sóc aquí estic encantat.
Ja sap el que deia Luis García, el més bonic...
De Barcelona és ser de l'Espanyol (riu). Sí, ho he escoltat moltes vegades. Està desitjant venir i veure'm jugar un partit a Cornellà amb aquesta samarreta que tant estima.
Vostè és molt temperamental al terreny de joc. Ja s'ha acostumat als defenses?
Ho sóc. És la meva manera de treballar. Són aspectes del joc i no ho faig per fer la guitza a ningú. Amb Álvaro, que ja em coneix, ja vam tenir moltes discussions en una etapa complicada en el Saragossa. Ell és amb qui més he discutit dins del terreny de joc i som molt amics. És una cosa que serà habitual, com si m'esbronquen a mi.
No era una crítica.
Ho sé, però per a mi és una manera d'estar més ficat i concentrat dins del partit.
Quin era el seu referent?
De petit em fixava en Cañizares. Va ser un porter amb qui em sentia identificat per la seva manera d'aturar, un estil sobri i amb un gran caràcter i personalitat. Amb els anys, l'aparició d'Iker ha estat un referent i una figura que ha marcat el futbol espanyol i els porters. A tots ens ha fet millors.
Vostè arriba amb l'aval de Quique, això li dóna més pressió?
És igual. Has d'arribar a un lloc i complir, donar la talla. Et deus les coses a tu mateix i has de ser responsable. No només un entrenador ha apostat per tu, també un club que ha fet una inversió econòmica que podia fer en altres jugadors i s'ha decidit per tu.
A què aspira aquest Espanyol?
No ens hem de posar límits però hem de ser sensats. Hem de fer passos curts i ferms i anar a poc a poc; al final, els objectius arriben. Parlar a llarg termini no té sentit. Ens hem de provar des del principi i donar el màxim per saber fins on arribem.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.