Barça
CÉSAR CRUCHAGA
EXCAPITÀ DE L'OSASUNA
“No veig l'Osasuna que volem, ha perdut les senyes d'identitat”
L'excapità de l'Osasuna reconeix que ha patit amb tots els problemes que ha viscut el club de la seva vida i no les té totes que pugui salvar la categoria
No creu que estigui malament i assegura que té possibilitats de revalidar el títol de lliga
César Cruchaga Lasa (Ezkaroze, Navarra 1974) és història viva del Club Atlético Osasuna. Format a les categories inferiors del club navarrès, va jugar cedit una temporada cedit al Gavà fins que va retornar a Pamplona per ocupar un lloc al primer equip. Va defensar els colors rojillos, va disputar més de 300 partits, va aconseguir un ascens a primera, va disputar la Champions per primer cop en la història i també va ser finalista de la copa del Rei. A més, va arribar a ser capità. Allunyat dels terrenys de joc des del 2009, gaudeix amb diversos projectes i corrent en encierros quan arriben els Sanfermines.
Joaquín Caparrós aconseguirà capgirar la situació que viu l'Osasuna?
Esperem que sí, però l'anomenat efecte canvi d'entrenador no ha funcionat i encadenem tres derrotes i estem donant una mala imatge. No veig l'Osasuna que volem. Hem perdut algunes de les senyes d'identitat, com el fet de ser un equip que sempre dóna guerra.
Anys enrere, anar a jugar a El Sadar era un maldecap. Que torni a ser un fortí és la clau per creure en el miracle de la salvació?
Per mantenir-nos a primera divisió hem de ser forts a casa, és evident. Hem d'aprofitar les nostres armes, i una és que tenim un camp petit, a l'anglesa, amb l'afició molt a sobre. Tot això ens ha donat molt en el passat i ho hem de recuperar. Sí, El Sadar ha de ser un fortí. Però els jugadors també han de donar una mica a l'afició, han de transmetre els valors històrics de l'equip.
L'Osasuna actual és massa tendre?
És un equip jove i l'any passat van debutar nanos de pocs anys, però té molt mèrit el que van fer, pujar a primera divisió. Però aquesta categoria és molt exigent i està faltant experiència, ens falta tenir més consistència com a equip, a banda de gol. Però també és veritat que tenim un pressupost molt baix que no ens permet portar jugadors de més nivell.
Li ha fet mal veure el club de la seva vida immers en tants problemes els últims anys?
La veritat és que sí. Hi ha hagut molts merders. L'objectiu primordial ha estat sanejar el club, perquè estava en una situació complicada, amb molts deutes. Hi va haver un perill real de desaparició.
Suposo que l'assumpte de la compra de partits és el gran punt negre...
Allò va fer molt de mal. Esperem que el jutge dictamini, però no és agradable veure el teu club a les portades dels diaris per un tema com aquest. Les males actuacions d'anteriors directives no són pròpies d'aquest club. L'Osasuna és un club noble, seriós i pagador. Tot això és inadmissible. La societat navarresa té ganes de tancar aquesta carpeta.
Tinc entès que li agrada molt anar als ‘encierros'.
Per a la gent d'aquí no és tan estrany, encara que a fora pugui sorprendre una mica. És com un verí que et va entrant al cos quan ets jove. És una cosa única. Es porta a dins, perquè quan ets jove veus els grans que ho fan. Als 17 anys vaig començar a córrer, però ho vaig haver de deixar als 22 quan vaig pujar al primer equip, perquè estava prohibit per contracte.
Lògic! I què se sent en córrer davant d'un toro?
És una pujada d'adrenalina brutal. És una sensació difícil d'explicar, però et diria que és una mescla de por i satisfacció. Ho has de viure.
Què fa més por, córrer davant d'un toro o que Messi t'encari?
[Riu]. Veure Messi amb una pilota als peus davant teu fa molta por! Podríem dir que qualsevol de les dues situacions són perilloses! Messi és un jugador impressionant, és un plaer veure'l jugar sempre.
El Barça visita El Sadar amb alguns dubtes després dels últims empats...
Jo al Barça sempre el veig perillós. Potser els ha faltat una mica de punteria en aquests últims partits, i per això han perdut alguns punts. Però saps què passa? Que el Barça ens té tan ben acostumats que sembla que quan no entra tot no estiguin bé. Jo no els veig malament. A Barcelona us poseu nerviosos de seguida. Això és un trajecte de llarg recorregut i encara hi ha lliga, perquè la distància amb el Real Madrid tampoc és tan gran en aquest punt de campionat.
Es va retirar el 2009, amb 35 anys. S'hi està bé fora del futbol?
Fa set anys que ho vaig deixar. El futbol m'agradava, però tenia altres inquietuds que no pots fer quan et dediques al futbol de manera professional. No m'avorreixo perquè tinc moltes coses a fer, molts projectes.
Té un club de pàdel amb Puñal, un altre mite de l'Osasuna.
Sí, sí, som molt bons amics, i quan em vaig retirar em vaig encarregar del club de pàdel. Ell també té altres coses al marge d'això i sóc jo qui porta més el dia a dia.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
