El rival
Brais Méndez
El relleu natural de Iago Aspas
Brais Méndez s’ha erigit en la revelació del Celta, club a què va arribar fa sis anys procedent del Vila-real, en què no es va acabar d’adaptar
La “perla de Mos”, amb una esquerra de seda, destaca per la qualitat tècnica i la visió de joc
“Sempre he tingut molta confiança en mi mateix, però mai hauria imaginat que tot aniria tan ràpid.” Qui parla és Brais Méndez (7 de gener de 1997, Mos, Pontevedra), un futbolista que en només un any ha passat de jugar a segona B amb el filial del Celta a ser una de les grans revelacions de la primera divisió, i amb diversos clubs de mitja Europa sospirant per endur-se’l. “A Vigo, s’hi viu molt bé, i s’hi menja millor”, respon el migcampista respecte a això. I és que “la perla”, com l’anomenen els seus companys, ja sap què és viure lluny de casa, ja que els seus dos anys de cadet se’ls va passar en les categories inferiors del Vila-real, un temps que va aprofitar per madurar i millorar com a futbolista, però també per adonar-se que a Vigo, al costat de la seva família, era més feliç, el darrer impuls que necessitava per enfilar-se sense aturador cap a l’elit.
Com s’acostuma a dir, Brais Méndez porta el futbol a la sang. I és que el seu pare, Modesto, Pupi, Méndez, va ser davanter de diversos clubs de segona B als anys vuitanta, entre els quals destaquen el Deportivo –amb el qual va arribar a jugar un partit amb el primer equip per la vaga de futbolistes del 84– i el Xuventude Cambados –en el període en què el va presidir el narcotraficant Sito Miñanco, rememorat ara per l’èxit televisiu de la sèrie Fariña. No és d’estranyar, doncs, que Brais comencés a jugar a futbol amb només 4 anys, al Sárdoma, per passar després al Santa Mariña, un dels clubs de Vigo que millor treballen el futbol formatiu, i que històricament prefereix facilitar la sortida de les seves perles al Vila-real, amb el qual té un conveni, que al Celta, amb el qual no manté gaire bona relació. És per això que, quan el nom de Brais va començar a estar encerclat en les agendes d’un bon grapat d’observadors del futbol estatal, el club escollit pel Santa va ser el Vila-real, l’avantsala del pas de “la perla” a A Madroa.
Viatge d’anada i tornada
“D’aquí a quatre o cinc temporades, Brais Méndez serà un dels millors migcampistes ofensius del futbol espanyol.” Aquesta predicció la va fer Luis Santiago, tècnic de la selecció gallega sub-18, el 2015, poc després que el migcampista de Mos, ja erigit en una de les grans promeses del Celta, debutés amb el filial del conjunt celeste. I Santiago no anava mal encaminat, malgrat que Brais hauria de ser pacient. I és que tot i la seva millora constant, els tècnics d’A Madroa van optar per la prudència, per buscar un creixement sostingut, i no va ser fins al setembre del 2017 quan Méndez, a través d’Unzué, va fer el seu debut a primera divisió, contra el Getafe. El jugador, però, va continuar formant part de la plantilla del filial, una paciència que va tenir alguns premis, com quan Unzué li va donar la titularitat al Camp Nou, on Brais va signar una gran actuació. “Tan bon punt m’ho van comunicar només vaig pensar en el partit, a fer-ho el millor possible, i m’ha anat molt bé”, va explicar un Méndez que, com era d’esperar, cada vegada va anar sent més jugador del primer equip que del filial, amb el qual, però, va continuar jugant per decisió pròpia les setmanes en què la primera divisió s’aturava pels partits internacionals.
En el futbol, però, com en la vida, tot acaba caient pel seu propi pes, i a Méndez li ha tocat esclatar definitivament aquest curs, en què només ha necessitat tres mesos per erigir-se en un dels referents de l’equip, amb el qual, jornada rere jornada, demostra la seva visió de joc i la seva qualitat depurada, a banda d’una notable millora de cara al gol, un dels aspectes que els tècnics sempre han incidit que devia millorar. “El gran culpable és Juan Sánchez. Fa anys que em diu que trepitgi més l’àrea, que el gol és allà, i el cert és que mai havia estat tan a prop de les porteries com aquest curs”, va explicar fa unes setmanes Brais. I és clar, amb Iago Aspas, el gran ídol de Balaídos, més a prop de la retirada que del debut, molts a Vigo es pregunten si amb Brais ha nascut el relleu natural del “mago de Moaña”. Tot i ser futbolísticament diferents, del que no hi ha cap dubte és que, a banda de compartir una qualitat molt depurada, tots dos saben a la perfecció quins són els valors del club, un valor afegit que l’afició aprecia moltíssim.
Publicat a
Notícies
Divendres,26 abril 2024
