De menys a més, i a la pròrroga
El València va sortir amb les idees més clares que el Barça a la gespa de Chamartín. Van fer un futbol “lligat, apassionat i eficaç”, segons les cròniques de l’època. Poques pilotes arribaven en condicions al trident format per César, Kubala i Manchón, mentre que els valencians eren demolidors. El gol inicial de Badenes va fer mal a un Barça que va trigar a reaccionar i que es va situar amb un 0-2 en contra al cap de mitja hora.
Amb el gol de Basora tot va canviar: els blaugrana van baixar la pilota a la gespa i van treure a la llum el seu potencial. A més, una lesió d’Asensi va trastornar tot l’entramat defensiu dels valencians, que es van diluir a poc a poc. Kubala i César van resoldre en una pròrroga en què el Barça, dirigit per Ferdinand Daucík, va fer valer la seva millor condició física i qualitat. “Feia molta calor i ens ha impedit jugar més. Ens ha desconcertat el 2-0 en els primers minuts”, va analitzar Mariano Gonzalvo, més conegut com Gonzalvo III, capità encarregat d’aixecar aquella copa.
Notícies
Dissabte,4 maig 2024