Anuncio oficialment i després d’una llarga negociació amb els meus propis fantasmes que ja dono finalment aquesta lliga per guanyada.

Si el drac és la metàfora d’Espanya tenim dues possibilitats. O el matem o fugim. No recomano, per raons òbvies, abraçar-lo massa fort.

Pels que posen en dubte el seu ascens de les enquestes que repassin el vídeo on cremen la figura de Puigdemont en un poble d’Andalusia.

Com a bon culer de la vella escola diré que si juguem així contra el Liverpool ens en clavaran cinc al Camp Nou i no caldrà ni jugar la tornada.

Hi ha dos catalans a l’exterior que generen als mitjans espanyols una ràbia, enveja i ànims de revenga sense parangó: Guardiola i Puigdemont.

La notícia és que tres equips que saben jugar a futbol estaran a les semifinals de la Champions d’un esport que es diu futbol.

Un candidat del PP va dir que “Manchester United” era una gran ciutat d’Anglaterra. Doncs mira, tota una ciutat ens hem petat.

L’únic gir de guió que em deixaria tocat i enfonsat seria una inesperada resurrecció del Madrid a la Champions. Per la resta, com si es moren tots.