Si Messi no fer fora els anglesos d’Europa la temporada passada tampoc ho farà un populista qualsevol i encara menys si és pèl-roig.

Si en l’article 1 posem que la sobirania nacional resideix en el poble català i que la forma política és la república parlamentària doncs endavant.

Aquests dies els mitjans espanyols no paren de donar idees de com fer que la protesta del dia del clàssic sigui més efectiva i els faci més mal.

La Champions no té pietat. Sovint cauen els equips romàntics, com l’Ajax, però també els que no juguen a res, com l’Inter.

Putin, que va més carregat que qualsevol aixecador de peses turc de fa 20 anys, no sembla el líder més indicat per acabar amb el dopatge.

El japonès ja es pot anar acostumant a ser xiulat i de valent al Camp Nou. Mirotic es va formar a Madrid i quan hi ha tornat li han dit de tot i més.

Durant l’última dècada aquesta és l’estació en què cauen les fulles i floreix Messi. Això, ni el canvi climàtic ho ha pogut frenar.

Vaig veure uns senyors que ahir la festejaven però per l’aspecte diria que més que el 1978 el seu any preferit del segle XX va ser el 1939.