El Barça va marxar fa una setmana cap a Tòquio amb Antoine Griezmann i Frenkie de Jong acaparant tots els focus mediàtics, i amb el japonès Hiroki Abe com a convidat a la festa assumint també la seva part de quota mediàtica en clau de reclam nacional, i torna de Kobe amb un altre nom ocupant portades, almenys per un dia. Carles Pérez, amb el permís d’Iniesta, Villa i Samper, va ser un dels grans noms propis del partit que el Barça va disputar ahir al Noevir Stadium contra el Vissel Kobe. Doblet made in Masia per donar la Rakuten Cup al Barça.

“Des de petit somiava la possibilitat de marcar un gol amb el primer equip del Barça. Al final han estat dos. Millor. Estic aquí precisament per això, per ajudar l’equip amb gols i assistències.” Paraules del de Granollers als micròfons de Barça TV tot just acabar el partit. La felicitat d’un nano de 21 anys capaç de robar per un dia tots els flaixos a les grans estrelles.

El 19 de maig, contra l’Eibar a Ipurua, en l’últim partit del Barça a la lliga 18/19, Carles Pérez es convertia en el vuitè futbolista del planter a debutar la passada temporada amb el primer equip, després dels casos de Riqui Puig, Wague, Abel Ruiz, Collado, Chumi, Miranda i Cuenca. Ho va fer amb el dorsal 43 a l’esquena i substituint Malcom en el minut 73. Casualitats de la vida, ahir va ser Malcom qui va assistir Carles Pérez en el primer gol del futbolista del Barça amb el primer equip. Bona associació amb el brasiler i gran definició del de Granollers per sota les cames del porter del Vissel Kobe. I de la subtilesa del 0-1 al xut ras, sec i ajustat al pal en l’acció del 0-2. Varietat de registres i dosi de protagonisme per a un futbolista del planter just la setmana que la mirada blaugrana ha estat posada en la Masia, amb l’arribada de Patrick Kluivert com a nou director del futbol formatiu i l’adeu de Pep Segura com a mànager general.

Format a la Damm i l’Espanyol en els seus inicis, Carles Pérez va aterrar al Mini el 2012 per incorporar-se al cadet B. El talent i el treball li han permès cremar etapes amb fermesa. Ara, la segona B li queda petita –nou gols la passada temporada a la lliga amb el filial– i arriba el dubte natural intrínsec a un futbolista del seu perfil i edat: aguantar al Barça B o madurar a través d’una cessió? Ell, almenys a dia d’avui, aposta per la paciència: “Em vull quedar aquí. Ho tinc clar. Tot és qüestió de treball. I no fer un canvi i deixar-ho tot a la mínima. Sempre he estat del Barça i vull estar al primer equip.” Ni tan sols l’arribada del talent superlatiu el preocupa en excés: “Si tu treballes i ho fas bé al final les coses arriben soles. És evident que el Barça ha de tenir els millors jugadors i Griezmann ho és. També Dembélé és un tros de jugador. Jo per ara soc jugador del B i estic aquí per aprofitar les meves oportunitats”, admet.