Barça
Dani Olmo
Davanter del Dinamo de Zagreb
“Si hi ha acord entre clubs, és millor sortir ara”
“He fet mèrits per fer un pas més en la meva carrera. El Dinamo està d’acord que ja he tocat sostre a Croàcia i està obert a escoltar ofertes”
“No sé si al Barça em volen ara o a final de temporada, és un assumpte que controlen els meus representants”
El pròxims dies seran decisius per al futur de Dani Olmo (Terrassa, 7-5-1998), un dels esportistes catalans de l’any. Al jove davanter se li obre la possibilitat de tornar a casa per continuar creixent, com ha fet els últims anys en el Dinamo de Zagreb, perquè el seu excels 2019 ha acabat de decidir el Barça a fer una oferta que podria tornar a vestir-lo de blaugrana. A Croàcia, però, estan decidits a aconseguir un traspàs històric i el Dinamo manega també les opcions del Tottenham i el Chelsea. Parlem amb el protagonista a l’estadi Olímpic de Terrassa, envoltant dels nens que participen en el campus que porta el seu nom i que, amb la complicitat d’Afanoc i la casa dels Xuklis, es fa en benefici dels nens malalts de càncer.
Va sortir del Barça amb 16 anys per anar al Dinamo de Zagreb. No devia ser un camí fàcil. Què li ve al cap quan mira enrere?
És veritat que no va ser fàcil. No vam prendre la decisió d’un dia per l’altre, la vam consensuar després d’un temps de pensar-ho. Ara, veient com he millorat i on em trobo, estem molt orgullosos d’haver fet aquella tria.
Parla en plural. Es refereix també al seu pare, Miquel Olmo?
El meu pare m’ha ajudat moltíssim. Parlem de futbol, analitzem els partits… M’ha fet créixer i millorar. Parlo en plural per ell, pel meu germà, la meva mare, els meus amics… Hi ha gent que ha estat al meu costat des de sempre i vull que sentin que formen part del que he aconseguit.
És veritat que, en aquell moment, el Barça no li va posar fàcil aconseguir la transferència internacional?
Vaig estar sis mesos sense poder jugar… Són coses que poden passar, però en aquell temps només pensava que no podia jugar partits oficials i esperava el dia que es posessin d’acord i ho pogués fer. Finalment, va ser el mes de febrer del 2015, després que hagués arribat a Zagreb l’agost del 2014.
Vostè és de la generació de 1998, com Carles Aleñá i Carles Pérez. Mantenen el contacte?
Sí, i tant. Parlem tot sovint i ens veiem en les concentracions de la selecció espanyola sub-21. Estic content perquè les coses els van molt bé. Espero que l’Aleñá pugui tenir en el Betis els minuts que mereix.
Va arribar al Dinamo amb 16 anys, de seguida va debutar en el primer equip i amb 18 anys, va ser triat millor jugador de la lliga croata. Ara és el futbolista més important del club. Hauria passat el mateix si hagués jugat en qualsevol equip?
No se sabrà mai. El que és segur és que havent anat al Dinamo estic on estic: he estat campió d’Europa sub-21, he debutat amb la selecció absoluta, he jugat la Champions. No és poc. No me’n penedeixo ni de bon tros, de la decisió que vaig prendre d’anar a Croàcia.
Com ha estat l’experiència de jugar la Champions?
Ha estat bonic debutar-hi fent un paper digne, com el que vam fer, i guanyant el primer partit a l’Atalanta. És una llàstima que no ens classifiquéssim, però era molt difícil.
La Champions l’ha situat a l’aparador continental. Encara més ara, que la UEFA l’ha triat en l’onze de jugadors revelació.
Soc molt feliç de formar part d’aquesta tria en la meva primera Champions, al costat de grans futbolistes. És una motivació extra per ser exigent amb mi mateix i continuar creixent.
Si s’haguessin classificat per als setzens de final de la Champions, estaria tan obert com ho està ara a escoltar ofertes d’altres clubs?
Seria una altra situació, ja ho hauríem vist. La realitat és que no estem ni a la Champions ni a l’Europa League. Les coses venen com venen i has de decidir què és el millor per a tu.
EI què creu que és el millor per a vostè? Sortir del Dinamo en el mercat d’hivern?
Potser sí. El meu objectiu és anar a l’Eurocopa i se’m farà difícil si en els pròxims sis mesos només jugo una competició menor, com la de Croàcia. Vull fer un pas endavant. I no només per anar a l’Eurocopa, també per seguir millorant. No és que m’estigui oferint, és que em veig preparat per fer un pas endavant en la meva carrera.
Croàcia li ha quedat petita.
No ho dic jo sol, el club també està d’acord que ja he tocat sostre.
El Dinamo de Zagreb li posa les coses fàcils?
Bé, ells saben quina és la meva situació. Estan oberts a escoltar ofertes i així ens ho han transmès. Tots plegats volem el millor per a tothom. Nosaltres no volem perjudicar el club.
Es diu que volen aconseguir 40 milions pel seu traspàs. Què li sembla aquesta xifra?
[Riu] No haig de parlar de números. Això ho han d’arreglar els clubs i els representants.
Si el Dinamo és posés de cul davant d’una oferta que a vostè el satisfés, estaria disposat a forçar la seva sortida?
Ja ho veuríem. Aquesta situació no és real. En sis temporades, he donat molt al Dinamo i el Dinamo m’ha donat molt a mi. Ara hem de fer un treball conjunt, per mirar de trobar una solució que ens beneficiï a tots.
Què és el que el farà decidir-se per una oferta concreta?
El projecte esportiu. No he posat mai els diners al davant, tot i que em vull sentir valorat també en aquest sentit. Tindré en compte la importància que pugui tenir en la plantilla, a curt termini i en el futur. En el seu dia, el Dinamo em va oferir un projecte. Vull el mateix.
Sent que ara es troba en un altre moment en què ha de decidir cap a on va el seu futur?
Sí. Estic en el millor moment de la meva curta carrera i em sento molt bé. Potser el moment ideal per sortir del Dinamo hauria estat l’estiu passat, però no van arribar ofertes. Vaig afrontar la temporada amb molta il·lusió, per la possibilitat de jugar la Champions. Crec que he fet mèrits per fer un altre pas endavant. Estic preparat. Però a dia d’avui, tinc entès que només han arribat dues ofertes.
La primera la va fer, el mes de febrer de l’any passat, el Borussia Moenchengladbach.
Així és. Els meus representants es va reunir també amb el Bayer Leverkusen, un parell de vegades. Però, segons el Dinamo, no va arribar cap oferta ferma. Es parla molt dels equips que poden estar interessats en mi, però poques vegades hi ha una proposta per escrit.
La segona l’ha rebut per part del Barça, ni més ni menys…
Em fa feliç que els rumors s’hagin convertit en una proposta concreta i que el Barça es replantegi la possibilitat de fer-me tornar a casa. Vaig passar sis anys a la Masia i em van ensenyar valors per a tota la vida.
El volen incorporar ara al mercat d’hivern o quan acabi la temporada?
No ho sé, és un assumpte dels meus representants. Però, si hi ha una entesa entre els clubs, em sembla que el millor per a tots es que surti ara de Zagreb. El Dinamo obtindria un bon traspàs i jo jugaria en un dels equips més grans del món, en una de les cinc millors lligues.
En principi, el Barça no vol incorporar ningú ara, al mercat d’hivern...
Ja dic que és cosa dels meus representants, del meu pare i dels clubs. Jo només em vull preocupar del que està a les meves mans, que és jugar a futbol.
Competir amb Messi, Griezmann i Luis Suárez, fins a quin punt podria ser un obstacle perquè tingui minuts de joc en el que queda de temporada?
L’estimul més gran que puc tenir és entrenar-me i aprendre al costat de Messi. D’altra banda, la meva trajectòria no ha estat senzilla: vaig agafar una via secundària, que ningú havia agafat abans, i aquí estic. Tot plegat em fa donar sempre una resposta òptima davant l’adversitat.
El 2019 ha estat un any molt bo per a vostè. El millor de la seva vida?
Sí, m’han passat moltes coses bones: la final de l’Eurocopa sub-21, el debut amb la selecció espanyola absoluta, la participació a la Champions. Són moments inoblidables.
El debut, amb gol inclòs, a la selecció espanyola absoluta és el millor moment?
Potser sí... També el gol a la final de l’Europeu sub-21. Però sí, debutar amb la selecció espanyola i fer gol no tothom ho pot dir. A més, ho vaig fer a Cadis, la terra de la meva àvia, amb tota la família mirant des de la graderia. Va ser especial.
Robert Moreno el va fer debutar, però ja no hi és. Luis Enrique ha parlat amb vostè?
No, no hi he parlat. Sempre estaré molt agraït a Robert Moreno per l’oportunitat que em va donar. Ara hi ha Luis Enrique, amb qui ja vaig entrenar a la selecció sub-21. És molt bona notícia que torni, això vol dir que es troba millor emocionalment.
L’Eurocopa és el seu principal objectiu? Per damunt dels Jocs?
Es poden jugar les dues competicions. L’Eurocopa és a principis d’estiu i els Jocs més endavant. M’encantaria participar en les dues competicions. Falta temps. Haig de demostrar que estic preparat per ser-hi.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Notícies
Dijous,18 abril 2024
