En el dibuix tàctic de Setién contra el Granada, va cridar l’atenció el canvi de rol dels laterals. Jordi Alba va ocupar una posició molt més avançada, actuant en zones d’influència més pròpies d’un extrem que no pas d’un lateral. Les excursions d’Alba i la seva connexió amb Messi són un segell d’aquest Barça en els últims anys, però amb Setién va viure encara més a prop de l’àrea rival. Va recordar el Dani Alves de l’era Guardiola a la banda dreta, un altre bon soci de Messi en la combinació en curt, el brasiler. Sergi Roberto, en canvi, va viure més en zona defensiva. De fet, amb pilota, el Barça jugava amb un 3-5-2 i era el de Reus qui actuava com a acompanyant dels centrals, amb Piqué al mig i Umtiti més desplaçat cap a l’esquerra, cobrint l’espai d’Alba.

La baixa de Luis Suárez obliga a buscar alternatives en la posició de davanter centre. En el primer partit oficial sense l’uruguaià, Setién va apostar per recuperar el rol que Guardiola es va inventar per a Leo en la posició de fals 9. Griezmann, igual que amb Valverde, va continuar arrencant des de l’esquerra, però aquesta vegada connectat molt més per dins, perquè Jordi Alba ja ocupava aquella zona. A l’altra banda, a la dreta, l’encarregat d’estirar l’equip era Ansu Fati. Va viure com a extrem pur i va donar amplitud al joc per permetre obrir passadissos interiors per a la resta de futbolistes. Messi va participar moltíssim en el joc, amb 108 intervencions. En el derbi contra l’Espanyol, sense anar més lluny, va tenir un total de 57 intervencions. La dada és prou eloqüent.

Un altre dels aspectes que van agradar d’aquest Barça de Setién és la manera com l’equip va pressionar. La fotografia més il·lustrativa va ser la recuperació de Riqui Puig en l’acció que va originar l’únic gol del Barça. Pressionar a dalt, robar, tocar ràpid i generar. La fórmula del Barça que tant èxit havia tingut en èpoques pretèrites. A l’equip se’l va veure molt més endollat en aquest sentit en aquesta faceta del joc i caldrà veure si és una tònica habitual o va ser fruit de l’entusiasme i el plus d’energia propis del canvi d’entrenador i del primer partit amb el nou tècnic. En tot cas, el que és innegable és que a la plantilla se l’ha vist molt més connectada aquesta setmana als entrenaments en l’aspecte motivacional. El futbol és talent, físic i també estat d’ànim.

Busquets va ser un dels noms propis del partit contra el Granada. Amb Setién, el de Badia va gaudir de més llibertat de moviments al mig del camp i fins i tot se’l va veure amb llicència per anar a pressionar a l’àrea petita rival, com a home més avançat, en una acció puntual i del tot inèdita. Va viure més a prop del joc. Passades curtes i ràpides, com a ell li agrada (77% d’intervencions a un o dos tocs). Ben connectat amb els centrals, amb els interiors i amb Messi. Va participar en tot el joc blaugrana i també en l’acció del gol, i va recuperar nou pilotes. Una dada: va fer més passades (157 en total i 145 de bones) que tota la plantilla del Granada junta. Aquest és el rècord de Busquets aquesta temporada. Amb l’equip més junt i sense tantes transicions, Sergio somriu.