Barça

PEDRI

JUGADOR DEL FC BARCELONA

“Des de petit he vist jugar el Barça i m’ha ajudat a adaptar-me”

“Soc molt del Barça i sempre he viscut els clàssics amb molta passió com a seguidor. Demà, el podré viure des de dins”

“Sempre estic amb la pilota, m’haurien de veure a casa conduint-la pel passadís”

Vaig créixer amb el Barça de Guardiola, amb el del sextet. Espero que es pugui repetir

Pedro González López, Pedri (Tegueste, Tenerife, 25 de novembre del 2002), creix amb el pas dels dies des que va arribar al Barça aquest estiu procedent de Las Palmas. Primer es va guanyar la confiança de Ronald Koeman, a Getafe va estrenar titularitat i contra el Ferencváros va marcar el seu primer gol amb la samarreta blaugrana. Culer de naixement, demà espera tenir protagonisme en un partit que somia jugar des de ben petit, el clàssic.

Arriba al clàssic després de marcar el seu primer gol amb el Barça.
Molt emocionat després del gol. Ni m’ho creia, quan vaig marcar. He de donar les gràcies a Dembélé, que va fer una gran jugada. El gol el vaig poder dedicar a la meva àvia i al meu germà. Vaig anar a dormir pensant que havia complert el somni de qualsevol nen.
Té disset anys, surt al camp i sembla que no té cap tipus de pressió i que està totalment adaptat a l’estil del Barça.
Em sento còmode perquè des de ben petit he vist jugar el Barça i això m’ajuda. La pressió? Quan entro al camp no hi penso. No pots entrar al camp amb nervis. Intento jugar com quan ho feia a casa amb el meu germà o quan jugava amb els amics.
És com un somni tot el que li està passant?
És una realitat, però sí, és tot el que havia somiat des de ben petit. No havia pensat mai que amb disset anys ja estaria jugant en el primer equip del Barça. Ara només penso a gaudir de tot, d’entrenar i jugar amb els millors jugadors del món, i continuar aprenent, perquè encara puc aprendre molt.
Va tenir unes quantes ofertes, però no va tenir cap dubte a acceptar la del Barça. Li ve de família.
Ho tenia fàcil. Tota la família és del Barça i jo també. El meu avi va fundar la penya del poble i el meu pare n’és el president. No hi havia elecció.
M’imagino que deu haver vist molts partits del Barça a la seva vida. Amb quin Barça es queda?
Molts. Anava a veure els partits a la penya. Així es vivia més el futbol, més que a casa. Com he dit abans, el fet d’haver vist tant el Barça m’ajuda a adaptar-me al seu futbol de toc. Vaig créixer amb el Barça de Guardiola. Vaig gaudir molt amb aquell equip. Em quedo amb el Barça del sextet. Jugava molt bé. Espero que es pugui repetir tot allò.
Eren els seus ídols i ara s’entrena al costat de Messi, Piqué, Busquets...
Els primers dies estava una mica nerviós, quan els vaig saludar per primera vegada. Ara ja només penso a entrenar-me al seu costat i aprendre d’ells.
Ara que el coneix, Messi és com s’havia imaginat?
M’ha ajudat, em tracta molt bé des que vaig arribar tant dins com fora del camp. Com a jugador, encara és millor que quan el veus per la televisió. Cada vegada que agafa la pilota veus que pot fer el que vulgui.
Com a ídols tenia Iniesta i també Busquets, que ara és el seu company.
Sempre m’he fixat molt en ell. És molt intel·ligent. Sempre sap on ha d’estar i què ha de fer. I sempre sap també on són els seus companys. Domina molt bé el camp i el joc. Pot fer passades sense mirar i saber que arribaran a destí.
Amb qui ha fet més amistat?
Tots s’han preocupat per mi. Amb qui més relació he fet és amb Trincão. Vam arribar junts i ens vam entrenar sols pel tema de la Covid. Vam tenir molt temps per parlar.
També deu estar bé amb Ansu Fati, tots dos amb disset anys.
Tenim bon rotllo. És un fenomen, un gran noi. I un gran futbolista. També amb Riqui i Iñaki Peña.
Què li diu Koeman?
Quan va arribar em va dir que treballés i que jugués com ho havia fet a Las Palmas. És el que vaig fer. Treballar i jugar tranquil. Crec que els nervis no ajuden en els partits.
Què li pot donar a aquest Barça?
Li puc donar el seu clàssic futbol de toc. Des de petit he vist com s’associaven Xavi, Iniesta i Busquets i és el que puc fer. Des de la mitja punta m’encanta girar-me i dividir entre els centrals.
Com porta el fet de ser el més jove de la plantilla?
Cap problema. Ja em van dir al vestidor que quan els veterans parlen els nens callem, així que parlo poc [riu].
Com a curiositat, què va pensar quan va veure el 2-8?
Ja m’estava entrenant aquí. Vaig quedar molt fotut. Si m’emprenyava quan perdia el Barça com a aficionat, ja es pot imaginar en aquell moment, que ja formava part del club. Després vaig pensar que calia treballar per canviar aquella situació.
Quan era al juvenil A de Las Palmas, va viure una experiència que li ha anat molt bé, no?
Sí. Em van fer baixar unes setmanes al juvenil B. Vaig flipar perquè no sabia per què. Després vaig veure que era per posar-me a prova. Vaig treballar i vaig tornar al juvenil A. Vaig aprendre que amb treball pots aconseguir qualsevol objectiu.
Com veu l’equip?
Va ser una llàstima la derrota de Getafe perquè crec que estem jugant bé, fent bons partits. La pressió que fem és bona. Espero que anem encara a més i poder aspirar a guanyar tots els títols. El Barça és el millor equip del món i ha d’aspirar a tot.
Com veu el clàssic?
Les vegades que m’he vist jugant aquest partit en somnis... Soc del Barça i sempre els he viscut amb molta intensitat com a seguidor. Ara, el viuré des de dins. Espero tenir minuts.
I el Real Madrid, com el veu?
Ha encaixat dues derrotes consecutives, però és un equip amb grans jugadors. No hem de fer cas d’aquestes derrotes perquè el Real Madrid és el campió i un equip molt perillós.
Ha vist molts clàssics a la penya del seu poble, però també a la Casa Amarilla, la residència de Las Palmas. I crec que amb molta intensitat.
Eren una bogeria perquè estàvem bastant dividits. El partit es vivia durant tot el dia, amb picabaralles sanes. Quan començava el partit, sempre hi havia molts crits i protestes. Jo era dels exaltats. Segur que aquest el viuré més tranquil.
Hem parlat de la Casa Amarilla. Ha conegut Valerón, tot un referent. Li ha donat consells?
D’ell em quedo amb la seva senzillesa. Amb tot el que ha estat en el món del futbol, no li va pujar mai la fama al cap. Vam tenir moltes xerrades i sempre em va dir que gaudeixi jugant a futbol, que el més important és gaudir.
És cert que li agrada molt la PlayStation?
Molt. I sempre jugo amb el Barça. M’enfado quan perdo. També m’agrada jugar a cartes.
I crec que ha jugat molt a futbol tennis.
Jo estaria tot el dia amb la pilota, m’agraden tots els jocs que siguin amb pilota. Allà, a la Casa Amarilla, jugàvem molt. Són jocs que t’ajuden a millorar tècnicament. A casa tinc una taula de teqball i jugo amb el meu germà.
Què li diu aquesta frase: “dormir amb la pilota i llevar-te amb els llibres”?
És el lema de la Casa Amarilla. El seu director, Tonono, ens ho repetia cinc o sis vegades al dia. Tenia raó. Estar sempre amb la pilota t’ajuda a millorar. També em deia que si un dia no toques el piano ho notaràs només tu, però si estàs sense tocar-lo cinc dies ho notarà tota la resta. Això és traslladable al futbol. Sempre has d’estar amb la pilota. Jo ho compleixo. M’haurien de veure a casa conduint la pilota pel passadís i regatejant el meu germà.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.