Barça

TENTE SÁNCHEZ

CAPITÀ EN LA FINAL DE COPA DEL 84 CONTRA L’ATHLETIC

“Tots vam arribar massa calents a aquella final”

A pocs dies de la final Barça-Athletic, Tente Sánchez reviu la batalla del Bernabéu trenta-set anys després; recorda aquella batussa amb tristesa i el partit de dissabte el veu igualat

Quan vaig veure les imatges per televisió no m’ho podia creure. Vam actuar malament tots dos equips
El futbol d’abans era molt diferent i aquell Athletic era molt agressiu. Franco Martínez va ser massa permissiu

El Barça i l’Athletic jugaran dissabte a Sevilla la quarta final de copa des del 2009. Les tres anteriors les ha guanyat el Barça, que aspira a aixecar el seu trofeu de copa número 31. Parlar d’un Barça-Athletic és parlar inevitablement de la final del 1984, la de la batalla del Bernabéu. De Andrés agafant pel coll Maradona, Migueli donant coces a tort i a dret..., imatges que ningú ha oblidat encara avui. Aquella batussa del final del partit va ser el trist desenllaç d’una final molt calenta que ja arribava escalfada pels antecedents recents com la greu lesió causada a Maradona per l’entrada destralera de Goikoetxea (1983) i també la lesió de Schuster (1981). Tente Sánchez (Badalona, 8 d’octubre del 1956), capità del Barça en aquella final, parla d’aquell partit i sobre com veu la final que es jugarà d’aquí a tres dies.

Què li diu la data del 7 d’abril del 1976?
És el dia que vaig debutar amb el Barça en un partit de copa. Va ser contra l’Oviedo, a casa. Recordo que al cap de mitja hora de partit es va lesionar Asensi i vaig entrar jo. Vam guanyar 4-0.
Laureano Ruiz va ser qui el va fer debutar.
Sí. Jo ja havia fet anteriorment la pretemporada a Düsseldorf i també havia estat convocat amb el primer equip en un partit de lliga, precisament a Bilbao. Era un partit en què teníem molts lesionats però jo aleshores formava part del Barça Atlètic i si hagués jugat un minut no hauria pogut tornar a baixar al filial per la reglamentació que hi havia aleshores. El debut acabaria sent en la copa. Quan Laureano Ruiz va agafar l’equip després de la destitució de Weisweiler em va fer debutar. Me’l vaig trobar en un passadís, era un dimarts, i em va dir que aniria convocat contra l’Oviedo. Jo encara no m’havia tret ni el carnet de conduir.
Li preguntaré per una altra data: 5 de maig del 1984.
Recordo aquella final. Hi ha algú que no la recordi? Crec que tots plegats vam arribar a aquella final amb els ànims molt encesos. A l’Athletic se li va posar el partit molt a favor amb el gol d’Endika només de començar i a partir de llavors ja no es va jugar a futbol. Ells miraven de perdre temps constantment, van fer moltíssimes faltes, es van passar tot el partit insultant en Diego...
Després es va produir la batalla campal...
Són imatges que tothom voldria oblidar. Jo ja era al vestidor. M’havien baixat amb llitera després d’una acció amb Dani. Llavors va acabar el partit i vaig començar a sentir molt enrenou i corredisses. Quan vaig veure les imatges per televisió no m’ho podia creure. Vam actuar malament tots dos equips.
El VAR hauria tingut feina en aquells temps amb l’Athletic de Clemente, oi?
El futbol d’abans era molt diferent i aquell Athletic era molt agressiu. En aquella final l’àrbitre va ser Franco Martínez i va tenir una permissibilitat que no entenc encara en el dia d’avui.
Dissabte, de nou, una final Barça-Athletic, ara a La Cartuja. Dani García ha dit aquesta setmana que el Barça és favorit. Vostè pensa el mateix?
En una final poden passar moltes coses. Jo la veig molt igualada. El Barça té millor plantilla, però ja vam veure què va passar en la final de la supercopa. Ara el Barça acaba de perdre el clàssic i l’Athletic acaba de perdre l’altra final de copa contra la Real... Però la Real també acabava de perdre 1-6 contra el Barça en la lliga i després va guanyar la final. Això demostra que cada partit és un món.
Vostè ha jugat cinc finals de copa i n’ha guanyat tres. Messi, Piqué i Busquets poden guanyar ara la setena. Què li diuen aquests números?
Crec que, a part de tenir sis trofeus de copa, en tenen uns quants més [riu]. En efecte, són uns números increïbles. Me n’alegro per ells i pel Barça.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Glòria eterna

El Barça, abraçat al cruyffisme, atropella el Chelsea amb una lliçó de futbol incontestable i toca el cel de Göteborg en una nit màgica

Les blaugrana es treuen l’espina de Budapest i fan que el Barça sigui el primer club que guanya la Champions en categoria femenina i masculina

Göteborg
 

Un final tristíssim

barcelona
 

El Barça B, sense ascens

barcelona
 
Lluís Cortés
Tècnic del Barça Femení

“No és guanyar, és com guanyar. És aquest el missatge”

barcelona
 

Campiones d’Europa

BARCELONA
 

Koeman: “Si seguiré? No és una pregunta per a mi”

BARCELONA
 

Adéu vergonyós a la lliga

barcelona
 

El Barça B es queda sense ascens

barcelona
 

El gran dia

göteborg (env. especial)