Després d’anys de buscar, el Barça se n’ha afartat i ha tornat al punt de partida. El que sí que es va aconseguir fitxant Ter Stegen, que era fer oblidar Víctor Valdés, el club blaugrana no ho ha aconseguit amb Dani Alves, al qual han anat a recuperar després d’anys fent experiments al lateral dret per intentar trobar un relleu que no ha reeixit. I això que en els últims anys en aquesta posició han anat desfilant futbolistes de diferents perfils, i ha estat Sergi Roberto, un migcampista reconvertit, qui més oportunitats ha tingut per fer-se seu el lloc. Però, lògicament, se li han vist les mancances defensives, malgrat que es pot dir que ha estat complidor amb l’encàrrec que tots els entrenadors li han fet per jugar en aquesta demarcació. El seu desig, però, sempre ha estat tornat al mig del camp, d’interior.

D’inexplicable es pot qualificar el fitxatge de Douglas, que va costar quatre milions i només va disputar vuit partits. Al Brasil ja se’n van fer creus, que el Barça apostés per ell, perquè ni tan sols era indiscutible al São Paulo, i un cop va arribar aquí no va abandonar mai l’ostracisme i les cessions. En cada finestra de mercat se l’intentava col·locar. Tampoc va tenir èxit una aposta de joventut com Wagué, que només va acabar jugant sis partits i també va anar de cessió en cessió.

Per fer competència a Alves també es va apostar per Aleix Vidal, després de destacar al Sevilla. El Barça va pagar 18 milions per ell. Primer va haver d’esperar a jugar que el Barça complís la sanció de la FIFA i després no va tenir bon feeling amb Luis Enrique, que va deixar de comptar amb ell sobretot després que el jugador fes broma de la seva suplència en un vídeo amb Piqué. Amb el fitxatge de Semedo, el club va pretendre recuperar la figura de l’especialista per poder tornar Sergi Roberto al mig. Es va fer una inversió forta per ell, 35 milions d’euros, però, malgrat que va acabar disputant 124 partits amb el Barça, mai va complir amb les expectatives creades. Al portuguès li costava prendre bones decisions quan arribava en zones ofensives i tenia mancances per interpretar el joc i en defensa es valia de la seva gran velocitat per tenir controlats alguns extrems, però tenia desconnexions importants en defensa, en què també li faltava contundència en moltes de les seves accions.

El club blaugrana, però, no va desistir a l’hora de trobar un lateral dret pur que fes oblidar Dani Alves i va sorgir Dest. Vint-i-un milions d’inversió i, després d’un inici prometedor, les seves expectatives han quedat força rebaixades. Encara li falta molt per consolidar-se en aquesta posició. Emerson, que va arribar l’estiu passat, va ser traspassat per aconseguir una plusvàlua econòmica i només va participar en tres partits, i al final la solució s’ha trobat a casa amb Mingueza, que és voluntariós i prou sobri, però li falta un punt de qualitat per ser considerat indiscutible. A més, la seva posició natural és la de central, malgrat que a la banda és on està jugant més partits des que és al primer equip.

Xavi sembla que no acaba de confiar en cap dels tres laterals que li queden a la plantilla –o potser pensa en Sergi Roberto de migcampista–, però ha donat el vistiplau a l’arribada d’Alves per reforçar aquesta posició. Potser també busca que els ensenyi com es juga i com s’interpreta el joc del Barça partint des del lateral i que també els inculqui –això a tot l’equip– el seu inconfusible caràcter guanyador.