A Pablo Martín Páez Gavira (Los Palacios y Villafranca, Sevilla, 2004), més conegut com a Gavi, li ha canviat completament la vida en poc més d’un any. En aquests moments del 2021, aquell noi de 16 anys vivia centrat en el juvenil A, sense ensumar-se res del que li oferiria el futur. I és que el migcampista ha passat de disputar i guanyar el títol de lliga de divisió d’honor al camp del Cerdanyola a jugar al Camp Nou, a trepitjar estadis imponents i emblemàtics com ara el Santiago Bernabéu o l’Allianz Arena de Munic, a enfrontar-se als millors futbolistes del planeta i a ser titular en el primer equip del Barça i en la selecció espanyola. Tot amb 17 anys, el 5 d’agost que ve, fa els 18. “És un volcà en erupció. És difícil no enamorar-se de Gavi”, va reconèixer Luis Enrique, que l’ha convertit en indiscutible en el combinat estatal, del qual ha estat una de les figures més destacades en aquesta aturada internacional en què s’han jugat quatre jornades de la Nations League i en què el blaugrana ha participat en totes, sent titular en tres. “Ho agafa tot ràpid, ja sap de què va”, el va lloar Luis Enrique.

Gavi, doncs, en els últims mesos ha cremat etapes a velocitat vertiginosa. Aterrat fa sis anys a can Barça, quan era aleví, procedent del Betis, va passar sempre pels equips que li van tocar per edat: l’aleví A, l’infantil B, l’infantil A, el cadet B i el cadet A, fins que l’estiu del 2020, sent juvenil de primer any, va fer el salt directament al juvenil A. I des d’aleshores ja no es va aturar. Aquella mateixa temporada, la passada (2020/21), tot i ser un dels petits, va ser una peça clau en el conjunt juvenil blaugrana, que va proclamar-se campió de lliga i va arribar a la final de la copa de campions, i, pel mig, ja va debutar en el filial entrenat per Francesc García-Pimienta a segona divisió B. El migcampista, en aquell moment –febrer del 2021– de 16 anys, va jugar 13 minuts en un duel contra l’Hospitalet (6-0) al Johan Cruyff. “Hem de tenir tranquil·litat, és un noi que té moltíssima projecció, que ho està fent molt bé al juvenil A, que és el seu equip, i que s’està guanyant poder tenir minuts aquí. Hem de tenir paciència”, va explicar García-Pimienta, en un discurs totalment lògic, demanant “tranquil·litat” i “paciència” per a un futbolista adolescent, que, no obstant això, ha resultat ser una excepció, que ha acabat enderrocant totes les portes que tenia al davant.

Amb el nou curs, aquest (2021/2022), Ronald Koeman se’l va endur a la pretemporada i va convèncer. Descarat i amb talent, amb capacitat per rebre entre línies i molt sacrificat defensivament, aquell menut amb les botes descordades aviat es va fer un lloc en el primer equip i ja el mes d’agost es va estrenar oficialment contra el Getafe a l’estadi (2-1), on va disputar 17 minuts. “En molt poc temps ha demostrat que té lloc en aquest equip”, va dir Koeman. I Gavi ja no se’n va moure amb el neerlandès, com posteriorment amb Xavi Hernández, i va tenir molt de protagonisme. En total, va acumular més de 3.000 minuts en totes les competicions, 3.093 exactament repartits en 2.330 minuts en la lliga, 78 en la supercopa, 61 en la copa, 398 en la Champions League i 226 en l’Europa League. “És una bèstia competitiva”, va reconèixer Xavi durant la campanya. “Amb 17 anys... té un talent increïble, marca diferències i és una meravella entrenar-lo”, va completar el tècnic.