Barça

L’1x1 de Frank Bayer sobre els jugadors del Barça

Kessié. L’home que ningú espera

Els èxits nocturns de la nostra joventut es gestaven en tardes monòtones sense perspectiva de res, ocupant una residència de costa tot jugant a cartes sense ritme, reiterant converses i conyes per remolcar un agost feixuc i mandrós, i allà, entre aquestes broques rovellades, es gestava una nit antològica, una matinada idealitzada amb els anys a ritme d’una cançó d’estiu amb gust de cervesa: Tonight, tonight, tonight, I wanna be with you tonight.

Aquesta nit és Kessié, arribant entre Lewandowski, Raphinha i Koundé, fent que ningú parli gaire d’ell. Encara més, quan es debaten les opcions a la medul·lar, el col·loquen a un nivell secundari, o sigui, ha aconseguit el context ideal per a un fitxatge del Barça amb ambició de créixer i evitar caure als llimbs de la memòria: Kessié està cridat a ser un personatge secundari estimat per l’afició que de mica en mica anirà prenent protagonisme per necessitat, i si no ho assoleix tampoc serà un drama perquè ara mateix ningú li etziba la responsabilitat de l’avenir de la temporada.

Ras i curt, a la vida és fonamental arribar als llocs però encara és més important saber quan hi arribes, no és el mateix aparèixer en una festa en un punt àlgid en el qual no has participat i et sents estrany que fer-hi cap en el moment en què s’ha de crear i tens l’obligació de posar-hi professionalitat escènica per ajudar a l’orgasme grupal, i Kessié ha tingut la sort i l’encert de trobar el quan. Així doncs, el seu èxit depèn de ser una rèplica de Keita, Giuly o Adriano, futbolistes que no poden canviar dinàmiques absolutes perllongades en el temps, però que en una onada guanyadora donen el plus suficient per trobar un equilibri orquestral, o sigui, Kessié no escriurà la gran novel·la del barcelonisme però pot posar unes notes a peu de pàgina excelses que facin d’un gran llibre un clàssic d’aquells que salvaguarden el pas del temps amb un somrís de suficiència.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El gol es fa pregar

En les últimes tretze temporades, el Barça només dues vegades s’ha quedat sense marcar en el debut de lliga: dissabte contra el Rayo (0-0) i la temporada 2019/20 a San Mamés (1-0)

BARCELONA
 

El Barça i l’assignatura pendent del lateral dret

barcelona
 
Barça
Retorn a casa

L’Erasmus ha provat

LES PRESES
 

Baixada de suflé

Barcelona
 
El protagonista
Marc-André Ter Stegen

Mans de ferro

BARCELONA
 

L’1x1 del Barça-Rayo

 
Xavi Hernández
Entrenador del Barça

“És una decepció, però només és el començament”

BARCELONA
 

Xavi: “Hem de ser autocrítics perquè ha estat una decepció”

BARCELONA
 

El Barça topa amb el Rayo en l’estrena (0-0)

barcelona