Barça

La llei de l’un a zero

El Barça s’imposa al feu de l’Athletic amb un gol de Raphinha i guanya un altre partit per 1-0, el novè en aquest campionat

El conjunt orientat per Xavi torna a patir de valent, sobreviu sostingut per Ter Stegen i acaba demanant l’hora per assolir una victòria que li permet mantenir la distància de 9 punts amb el Real Madrid

Aquest Barça s’ha avesat a viure al límit. I això és per la seva condició d’equip inacabat. I és que el conjunt orientat per Xavi Hernández té encara debilitats, però, òbviament, també té fortaleses, si no no seria líder, i entre aquestes destaca la capacitat de patiment. Se’n surt aquest conjunt en moments de màxima dificultat, compta amb jugadors diferencials per combatre-les i ahir, a San Mamés, en va fer una nova demostració. En va veure de tots colors al feu de l’Athletic, on va acabar demanant l’hora, traient aigua a galledades sostingut per un incommensurable Ter Stegen i patint al final, amb el temps complet, abans que el VAR invalidés l’empat d’Iñaki Williams ja celebrat. Va ser doncs una altra nit pragmàtica del grup blaugrana, que va guanyar amb un solitari gol de Raphinha en la primera part que li permet mantenir l’avantatge de 9 punts respecte del Real Madrid, a qui rebrà aquest diumenge a l’Spotify Camp Nou quan falten 13 jornades per finalitzar el campionat.

I el resultat (0-1), no és una anècdota, explica bé la realitat de l’equip que s’ha abonat a aquest marcador. És el novè cop en aquesta lliga, l’onzè en la temporada, que els de Xavi s’imposen per un a zero a un contrincant i, és clar, no és casualitat. Ahir també es va fer palès. Tenen problemes els culers per governar bé els enfrontaments i per generar joc i situacions de gol. I sense Pedri, que continua lesionat, aquestes carències es noten molt més. I és que tot és diferent sense el canari. L’atac d’aquest Barça, que vol crear a través de la possessió, necessita joc per dins en camp rival; passades atrevides que trenquin línies, regatejos que superin rivals, i controls en zones intermèdies, entre línies, que permetin dur a termes aquestes accions en zones més interessants i danyoses. Sense algú amb aquests arguments tot costa molt més i aquest algú, al Barça, és Pedri. No hi ha ningú a la plantilla amb aquestes capacitats i això ho paga l’equip, que contra l’Athletic va tenir moltes dificultats amb la pilota. Ni Gavi ni Frenkie de Jong, els escollits a Bilbao com a interiors, van aconseguir rebre ni protagonitzar jugades interessants en camp contrari amb continuïtat. Després, en un altre registre, tampoc Ferran Torres, des de la banda esquerra, va desequilibrar; en aquest sentit, de fet, el millor va ser Balde, i, finalment, Lewandowski, que va reaparèixer després de la lesió muscular, va estar desafinat de cara a porteria, malbaratant les dues úniques oportunitats que l’equip va generar-li.

Aquest parell pel polonès va ser gairebé tot el bagatge ofensiu culer en tot el partit. Gairebé, perquè n’hi va haver una tercera, just abans del descans, que Raphinha (45+1’), a una magnífica passada de Sergio Busquets, va endreçar cap a dins amb suspens, ja que el VAR s’ho va haver de mirar. La diana del brasiler, que suma 9 gols 9 assistències, va ser l’epíleg d’un primer temps en què l’Athletic va ofegar el Barça amb una pressió molt alta i li va crear diverses ocasions de perill, la més clara un cop de cap de Raúl García al travesser. També en aquest primer acte, al minut 30, amb el cas Negreira a l’ordre del dia, l’hostilitat de San Mamés cap als culers, important durant tot l’enfrontament, va viure el punt més àlgid quan aficionats assistents a l’estadi biscaí van llançar bitllets amb els colors blaugrana, l’escut del Barça i la paraula “màfia” i van cantar “A segona, oé; a segona, oé”, que van augmentar encara més els decibels en el tram final.

Un final frenètic

L’equip dirigit per Ernesto Valverde estava ja atacant i obligant Ter Stegen i la defensa blaugrana, ahir sense el sancionat Araujo, a remar. Un pal de Berenguer i un xutàs de Muniain aturat pel sentinella alemany van ser l’avantsala del gol d’Iñaki Williams (87’) celebrat i anul·lat després de la revisió del VAR per mans de Munian en l’inici de la jugada. Es va escalfar l’ambient del duel en què, en el temps afegit, l’Athletic es va acostar un altre cop a l’empat en una triple oportunitat salvada de miracle; primer pel desencert de Nico Williams, després per la diligència de Ter Stegen i Marcos Alonso, que van refusar sota pals sengles rematades a boca de canó de Yuri i Zarraga. Un pas de gegant per al Barça, que va tornar a aplicar la llei de l’un a zero.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)