Barça

RAFA MÁRQUEZ

ENTRENADOR DEL BARÇA ATLÈTIC

“El premi més gran és l’èxit d’un jugador”

“La comunicació aquest any ha millorat molt des de l’arribada de Deco”

“No ens obsessionem amb l’ascens sinó a desenvolupar bons jugadors”

Ens preocupen tantes lesions i posem atenció en el treball físic per veure què estem fent malament
No hi ha cap persona al club que no parli de Lamine Yamal. És un fora de sèrie i ho està demostrant també amb Xavi
Qualsevol entrenador que hagi passat pel filial sempre somia arribar a dirigir el primer equip

L’històric central blaugrana Rafa Márquez (Michoacán, 1979) ha engegat la seva segona temporada al capdavant del Barça Atlètic. No està sent un inici de curs fàcil, ja que l’equip marxa en dotzena posició de 1a divisió FEF, després de sumar tres victòries, dos empats i tres derrotes, però el kàiser de Mèxic es mostra serè i determinat mentre atén L’Esportiu amb l’elegància que li és característica. I és que Márquez confia que arribaran millors resultats i, sobretot, podrà continuar servint futbolistes de màxima qualitat al primer equip.

Quina valoració fa d’aquest inici de temporada?
Tot i que no hem tingut bons resultats, veig un equip més fet, a diferència de la temporada passada en aquest punt del curs. Els jugadors entenen una mica més les situacions de partit, però sí que ens falta ser més agressius en àrea rival, ser més directes. Ens està costant trobar ocasions de gol, però estem contents, encara que hàgim de millorar certes coses.
Com n’és d’important un resultat o una classificació quan la seva major comesa és desenvolupar jugadors per al primer equip?
El principal objectiu sempre serà formar els jugadors per intentar que la majoria puguin tenir una oportunitat al primer equip, però tant de bo que ens puguin acompanyar els resultats perquè també són importants. Estem treballant i, segurament, al final acabaran arribant. Només contra el Celta ens vam veure una mica superats, però amb tots els altres hem pogut competir.
Quin és l’aprenentatge més gran que se’n pot extreure, d’aquesta situació?
La pressió. S’hi han d’anar acostumant perquè la tensió sempre serà màxima si volen aspirar a jugar a primera divisió, ja sigui al Barça o en altres equips, així que intentem preparar-los per a això. Aquí no es poden relaxar ni un moment, ja que també busquem que hi hagi molta competència i que aprenguin a donar sempre la millor versió.
El plantejament de la temporada canvia molt quan el focus principal és formar jugadors?
Nosaltres no estem obsessionats amb l’ascens, sinó a anar partit a partit, competir i treure bons resultats donant prioritat a l’evolució dels jugadors i a la preparació. Al final, això és un treball en equip i incidim en el fet que entenguin el sistema i que quan pugin, no tinguin aquests dubtes i sàpiguen què cal fer.
Saber què fer també inclou un treball psicològic específic?
La cosa més important és aprendre i interioritzar la idea de joc a cada posició, i la segona és el tema mental. Quan arriben del juvenil, de vegades els costa competir i defensar perquè en certes categories inferiors potser no tenen tanta competència o acostumen a ser els favorits, i cal que l’actitud sigui sempre la millor per poder treure bons resultats. Això és una cosa en què a mi m’agrada insistir molt, sobretot perquè els futbolistes siguin conscients de l’oportunitat que tenen de jugar aquí, ja que estan molt a prop de poder fer el pas definitiu d’estar en el primer equip.
Un missatge que deu haver de repetir constantment perquè cada any es troba moltes cares noves al filial.
Cada inici de temporada significa començar novament de zero i cal replantejar el material que tenim com a jugadors perquè potser són altres perfils diferents dels que hi havia l’any passat, i cal acoblar-se. Això no només és un repte per als mateixos jugadors, sinó també per a l’entrenador. Necessito saber quines fortaleses té l’equip per després anar perfeccionant tots els processos a nivell de joc.
I ara, a més, s’hi suma que s’ha d’adaptar a la plaga de lesions.
Ens preocupa perquè estem passant una etapa en què tenim molts lesionats a les diferents categories i, òbviament, si li passa alguna cosa al primer equip, ens repercuteix a nosaltres, així com si ens passa alguna cosa a nosaltres, repercuteix al conjunt juvenil. Estem posant més atenció en el treball físic per veure què estem fent malament perquè això no ens torni a passar.
Li trastoquen molt els plans a última hora per preparar el partit quan cau algú del primer equip?
Sí, perquè al final hi som per servir-los i ens condiciona molt després per poder tenir un onze inicial. A més, hem de tenir en compte que hi ha un altre condicionant afegit que és el tema de les fitxes, que només podem jugar amb tres juvenils.
Com gestionen les convocatòries entre vostè i Xavi?
Hi ha vegades que Xavi i jo parlem directament, i realment la comunicació aquest any ha millorat moltíssim respecte a la temporada passada, sobretot ara, amb l’arribada de Deco, però també hi ha gent entremig que s’encarrega diàriament d’intentar que ens anticipem a tot allò que pugui passar.
Alguna vegada vostè ha pres la iniciativa de proposar un jugador per al primer equip?
Aquesta bona comunicació fa que ja portem un seguiment i que no hi hagi cap sorpresa. Tot el que tenim està vist i sabem quin jugador té el perfil per poder ser-hi i a quin li pot costar una mica més.
Hi ha algun jugador dels que vostè ha entrenat que l’hagi sorprès per sobre de la resta?
Bernal és un noi molt jove, amb bon físic, i he decidit que estigui més amb nosaltres perquè ens pot ajudar molt, però òbviament, des que vaig arribar, no hi ha cap persona que no parli de Lamine Yamal. És un fora de sèrie i ho està demostrant ara jugant en el primer equip.
Quin missatge transmet a un jugador quan és convocat amb el primer equip?
A tots els dic que han d’intentar jugar al mateix nivell, ja sigui en el Barça Atlètic o en el primer equip, o fins i tot quan baixen al juvenil, perquè de vegades ve aquest relaxament pel fet de creure que tenen un nivell superior, i justament són els que han de demostrar més.
Com gestiona el fet que un jugador passi un temps sense tornar a ser convocat per Xavi?
Cal fer-los entendre la seva realitat, que és que pertanyen més al Barça Atlètic que al primer equip. És important que vegin que es pot continuar comptant amb la seva ajuda quan calgui. És un dels treballs principals que fem perquè el noi no s’il·lusioni massa a formar part del primer equip i això després li pugui jugar en contra. D’acord que és la seva meta, però per arribar-hi ha de continuar treballant al Barça Atlètic i fer les coses bé.
Vostè treballa amb nois que estan en un moment clau de les seves carreres, en què tan aviat poden complir el seu somni com haver de fer les maletes per anar a buscar-se la vida fora.
Jo intento ser tan sincer com puc amb ells des de bon començament per fer-los valorar la situació en què es troben avui i evitar de totes les maneres possibles que més endavant se’n penedeixin. Els faig comprendre que han de viure el present, anar partit a partit per intentar sempre ser millors i donar la millor versió, i així no haver-ho de lamentar després si un dia o una setmana es van relaxar i ho van pagar amb una suplència que podria derivar en unes conseqüències pitjors. Intento comunicar-los, a cadascun d’ells, el perfil que tenen i que les aspiracions depenen d’ells mateixos, i no pas de cap persona externa. Tota acció que ells facin tindrà repercussió per bé o per mal; aleshores intento que estiguin en una línia motivacional i en un ambient de responsabilitat.
Segons la seva experiència fins avui, què li sembla més fàcil, ser entrenador o jugador?
Prefereixo ser jugador perquè gaudeixes més, ets l’actor principal del joc. Com a entrenador, en canvi, estàs fora del camp i no depèn tant de tu en el moment mateix del partit. Sí que depèn de tu el treball que es fa durant la setmana perquè els jugadors ho duguin a terme quan afronten el rival, i quan veus que s’estan fent les coses bé és la satisfacció més gran per al tècnic.
Té contracte fins al juny de l’any vinent. Creu que en aquell moment pot acabar un cicle?
No ho sé i tampoc hi poso tant d’interès ni hi dono importància, al que pugui passar. Hi ha molt bona relació amb el president Joan Laporta, així com amb Alexanco, el director del futbol formatiu, i no em preocupa tant si el juny vinent serà el final o no ho serà. Em preocupa més continuar treballant i continuar fent mèrits per acostar-me a alguna cosa més important. Avui n’estic aprenent, però segurament en algun moment apareixeran oportunitats més grans que ser al filial.
Però a mitjà termini sent que haurà arribat el moment d’acceptar un repte més gran?
Ara mateix estic en un punt que em veig com a l’inici de la meva carrera com a futbolista. En el paper d’entrenador vaig fent passos endavant, a poc a poc, però sempre intentant dirigir-me cap a reptes més difícils, més importants, de més pressió i de més nivell.
Es veu sent l’entrenador del primer equip del Barça?
Sí. Qualsevol entrenador que hagi passat pel filial sempre somia arribar a dirigir el primer equip. Ara mateix m’estic preparant i a dalt ho estan fent molt bé, Xavi està fent una feina fenomenal.
Quin és el repte que li faria més il·lusió aconseguir a final d’aquesta temporada?
M’agradaria veure molts jugadors tenint oportunitats al primer equip i si no pot ser al Barça, en altres clubs, però sobretot, veure’ls triomfar el dia de demà en allò que més els agrada, que és el futbol, al qual han dedicat els seus esforços. Aquesta seria la màxima recompensa. També, per descomptat, aconseguir l’ascens.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)