Arribar al Barça per ocupar la posició de Sergio Busquets no és una tasca fàcil, però és la que es va trobar Oriol Romeu en el seu retorn a casa després d’una gran temporada amb el Girona. El d’Ulldecona va convertir-se ràpidament en un dels fixos de Xavi Hernández i va convèncer els que dubtaven de les seves prestacions.

Romeu no va haver de fer de Busquets, mai no es va pretendre. El migcampista actuava en la base de l’acció, però no ho feia sol, sinó amb l’ajuda de Frenkie de Jong. Amb el neerlandès, Romeu patia menys. La sortida del Barça era molt més neta i el joc carburava. Les baixes de Pedri i del mateix De Jong, però, van canviar la manera de jugar. Xavi va situar Gündogan a la base, però no va funcionar. L’alemany genera més perill a prop de l’àrea, però Xavi va preferir mantenir-lo allà i Romeu va ser el gran damnificat quan el Barça va tornar a jugar amb tres davanters. Va deixar de ser titular i va encadenar uns partits grisos, amb problemes per iniciar la jugada i amb pèrdues de pilota perilloses. Tot plegat, acompanyat també d’un rendiment més baix de tot l’equip. Fermín va passar per davant, fins i tot Raphinha, sent amb Gavi el tercer migcampista que acompanyava Gündogan.

Malgrat aquesta pèrdua de minuts i la baixada de rendiment, Xavi sempre ha defensat el d’Ulldecona. “Estic encantat, és un fitxatge extraordinari, és una garantia”, va afirmar el terrassenc després del partit a Porto, on Romeu va patir especialment. El retorn de De Jong, doncs, pot ser positiu també per al migcampista d’Ulldecona, que pot recuperar el seu soci d’inici de curs i també la confiança en el joc, fet que necessita tot l’equip ara mateix.