El Barça va protagonitzar contra l’Atlético la versió més completa del curs. 90 minuts de pura fantasia, en què els blaugrana van dominar a plaer i van fer el que van voler amb la pilota als peus i sense. Una transformació que no va ser instantània, sinó que va anar precedida per la recta final de Vallecas i la segona meitat contra el Porto. Feia més de dos mesos, des de les dues manetes contra el Betis i l’Anvers, que l’aficionat culer no gaudia tant veient el seu equip. Un temps que coincideix amb les lesions de Pedri i De Jong. Amb el canari i l’holandès recuperats, i Gündogan, que ja s’acosta a les exhibicions que feia al Manchester City, aquest Barça ha tornat a recuperar la seva essència.

La gran versió dels de Xavi contra els colchoneros no va ser casualitat. Al mig del camp es van ajuntar tres futbolistes que sols ja marquen diferències, però junts són imparables. És el trident que somiava tot el barcelonisme: Pedri, Frenkie de Jong i Ilkay Gündogan. Un talent incalculable i una visió de joc privilegiada que beneficia tots els seus companys. La sala de màquines va funcionar com mai i l’equip va fluir com feia temps que no es veia. Amb transicions vertiginoses, associacions precises i superant línies amb certa facilitat, els culers en cap moment van aixecar el peu de l’accelerador i van generar més ocasions clares del que darrerament ens tenien acostumats (6). Ni contra el Porto (2), Rayo (3), Alavés (3) o Xakhtar (1) havien arribat amb tanta facilitat i insistència a l’àrea rival.

El de diumenge passat, tot just va ser el quart partit en tota la temporada en què els tres compartien titularitat. L’alemany ho havia jugat tot, però amb prou feines havia pogut coincidir amb ells a causa de la lesió al recte anterior de la cama dreta que va tenir Pedri 71 dies lluny dels terrenys de joc, i unes molèsties al turmell que van obligar Frenkie de Jong a veure els partits des de la graderia durant un mes. Els tres futbolistes es van retrobar dins el camp en el partit contra el Rayo, i pocs dies després, van tornar a repetir contra el Porto. Una compenetració que va anar millorant de manera progressiva i que va arribar en al punt àlgid contra l’Atlético. Els tres migcampistes van sumar 280 intervencions, 254 passades de les quals 231 van ser bones, sis passades clau i van recuperar quinze pilotes. Recital futbolístic que es trasllada als resultats. Els quatre duels que han disputat tots tres s’han saldat amb tres victòries i l’empat inicial contra el Getafe.

De manera individual, els seus números també parlen per si sols. La incidència en el joc és total. El futbolista que més va intervenir contra el conjunt orientat per Simeone va ser Gündogan, que ho va fer en 113 ocasions. L’alemany també va ser el que més passades va intentar (100), amb un 89% d’efectivitat, i el que més pilotes va fer arribar a l’últim terç de l’atac blaugrana (28 de les 36 amb èxit). Va actuar, doncs, com el director d’orquestra en l’espectacle que es va viure a Montjuïc. De Jong i Pedri el van acompanyar de manera sublim. L’holandès també va superar el centenar d’intervencions (104) i va ser el segon jugador amb més passades bones del partit (84), tot i que va estar més encertat en l’últim tram que Gündogan (22 de 23 intents). Pedri, per la seva banda, va ser el blaugrana que més ocasions va crear (3), demostrant la seva incidència en el joc ofensiu de l’equip. Amb Gündogan, Pedri i De Jong endollats, aquest Barça té una altra cara.