Guanya el millor equip

El Girona no es desperta. Potser és que ja no és un somni el que està passant en l’equip blanc-i-vermell. El conjunt orientat per Míchel Sánchez és el nou líder de la primera divisió, al cap de 16 jornades, ja gairebé a l’equador de la competició, havent cedit només 7 punts –2 empats i una derrota–, i ahir va tornar a engrandir la gesta imposant-se (2-4) el Barça. La realitat és que el duel català va resultar una nova exhibició dels gironins, que van disfrutar, tot fent-la a grossa a l’estadi Lluís Companys, sent superior al grup blaugrana, al qual van fer ruboritzar per moments i al qual van despullar, deixant al descobert, una altra vegada, les seves mancances.

Perquè si el Girona somia, el Barça viu un malson. No hi ha manera que s’enlairi l’equip que entrena Xavi Hernández, que va i tomba futbolísticament i tampoc s’estabilitza. Un dia –pocs– ofereix una versió convincent, al nivell del que se li pressuposa a una plantilla com la que és; un altre dia –la majoria, com ahir–, no se n’acaba de sortir. L’equip gironí, en canvi, és una meravella i va palesar, en aquests moments, almenys com a equip, ser millor. Fa un any i mig, els blanc-i-vermells jugaven a segona divisió A i ara es troben competint contra els colossos de la màxima categoria i mirant-se’ls des del capdamunt de la classificació. L’equip vola, animat per tot plegat, desprèn un aire de sentir-se gairebé invencible, i amb arguments, sobretot, perquè col·lectivament està minuciosament esculpit per l’autor de l’obra, Míchel.

Ahir, el tècnic de Vallecas li va guanyar la partida al de Terrassa. Amb un equip amb molt menys pressupost va agafar-lo, se’l va mirar als ulls, va jugar-hi de tu a tu i el va guanyar. Clavant-li 4 gols a casa. Aviat va demostrar les seves intencions el Girona, que va discutir-li la pilota al Barça i que va saber aprofitar millor els espais que generava la pressió alta del Barça, que no sempre va ser eficient i que deixava un latifundi per explotar als atacants blanc-i-vermells. En una d’aquestes Yan Couto va veure lluny Tsygankov, li va posar una precisa pilota que Christensen es va menjar, i l’ucraïnès, ja amb 2 contra un contra Araujo, va trobar Dovbyk (12’), que va marcar a pler.

Al Barça no li va servir aquesta vegada la medul·lar formada per Pedri, De Jong i Gündogan. Només l’alemany va tenir impacte en els últims metres i cap dels tres, la veritat, va estar bé en fase defensiva, ni en la pressió ni en el replegament, en què van estar força tebis en els duels. Així, en un espai que es generava entre l’esquena de Pedri i Raphinha i davant de De Jong, en el sector esquerre de l’atac visitant, Miguel va fer molt de mal. El madrileny va rebre una vegada i una altra en aquesta zona, sense que cap culer el tapés, saltés o el molestés, i va causar estralls. Abans, però, Lewandowski (19’), a la centrada d’un córner enviada per Raphinha, va empatar. Amb l’empat el Barça es va encoratjar, és un equip que funciona a batzegades, que depèn darrerament dels moments d’inspiració individual dels seus futbolistes i Raphinha, João Félix i Cancelo van inquietar, fins que de nou Miguel (40’) a l’altre camp va irrompre. En va tenir tres de claríssimes l’indetectable lateral esquerre i a la tercera sí que la va encertar –primer s’havia va trobat Iñaki Peña i després havia xutat a fora– per tornar a posar al davant els gironins abans del descans.

El pas pels vestidors va canviar més aviat poc. Eric –absolutament impecable en el seu retorn– i Blind s’agradaven en sortida de pilota, trobant Aleix i Ivan, mentre el Barça intentava, sense gaire èxit, recuperar a dalt. Només amb xuts de fora de l’àrea, de Gündogan i De Jong, van inquietar els locals, però els visitants també amenaçaven, amb transicions ràpides i a punt, Yan Couto i Tsygankov van estar a punt d’obrir escletxa. Enmig de tot plegat, Xavi va intentar una solució difícil d’explicar, que va ser posar Balde de central, havent-hi Kounde sobre la gespa i que va seguir de lateral dret. No va tenir massa efecte, sí Ferran Torres va provocar coses amb desmarcades de ruptura.

No obstant, va ser el Girona qui va marcar de nou al tram final. Un gol simple i molt mal defensat pel Barça. Gazzaniga va servir llarg Stuani li va guanyar a Araujo, cap blaugrana va defensar la pentinada i la pilota despenjada la va aprofitar Valery (80’) per fer el tercer. 1-3 i l’1-4 va vorejar en sengles ocasions clamoroses de Savinho i Solís, que van estar desadinats a última hora. Sí va encertar, més tard Gündogan (92’) rematant una passada de Ferran i posant empoció al matx. Lewandowski, de fet, gairebé empata amb un cop de cap, va ser Stuani (95’), però qui va marcar per, ara sí, sentenciar pels gironins. A Montjuïc ahir, va guanyar el millor equip.