El Barça respira. L’equip de Xavi Hernández marxa de vacances nadalenques –amb aturada prèvia a Dallas (EUA), on aquesta matinada juga un amistós– amb vida després d’imposar-se (3-2) ahir a l’Almeria. I és que la victòria és per als culers una bombona d’oxigen, proporcionada per Sergi Roberto, autor de dos gols, un dels quals el definitiu, en el minut 83, quan el partit estava empatat a dos. Una altra ensopegada, després d’encadenar dues derrotes i un empat, hauria estat gairebé letal per a un equip que continua sense anar fi. Perquè, una vegada més, no va ser una actuació gens convincent la que va oferir el conjunt blaugrana, que va estar malament en totes les fases de joc, sobretot en la primera part, i que va patir per superar el cuer de la lliga, un equip que només ha sumat 5 punts en 18 jornades. La reacció dels blaugrana s’està fent esperar.

El Barça no va funcionar ni en atac ni en defensa en el primer acte. Realment és molt difícil generar res a dalt, per molt que tinguis la possessió, tal com va atacar. I tampoc va ser res nou. Amb l’Almeria replegat a prop de la seva pròpia àrea, el conjunt blaugrana dominava la pilota, però no passava res. És que no podia passar res. Araujo, qui més va tenir la pilota en aquesta situació, la tenia a mig camp i l’únic que podia fer era passar-la a algú que s’hi acostés ben a prop, perquè endavant, cap a porteria rival, no hi havia possibilitats. Ni un desmarcatge de ruptura a l’esquena de la defensa rival, ni dels homes de banda de l’esquerra, en què hi havia Balde i João Félix, ni de la dreta, ocupada per Cancelo i Raphinha. Tampoc jugar a banda al peu era una possibilitat perquè cap dels quatre jugadors esmentats va ser capaç d’encarar i desequilibrar amb un regateig, i això que de possibilitats d’un contra un n’hi va haver, o bé buscar un dos contra un; ni tampoc un oferiment entre línies dels de la medul·lar, poblada amb Gündogan, Fermín i Sergi Roberto –els dos últims relleus de Frenkie de Jong (sancionat) i Pedri (lesionat)–, ni de Lewandowski, desafinat un dia més. Així l’únic que podia passar és el que va passar: res. Possessions estèrils i poc volum ofensiu creat. De fet, les oportunitats més clares per als culers van ser a pilota aturada, en el llançament de dos córners picats per Gündogan. La primera la va neutralitzar el porter Maximiano, amb una gran aturada en un cop de cap de Sergi Roberto. En la segona, el sentinella també va intervenir primer per aturar una rematada d’Araujo, però el refús el va caçar Raphinha (33’) per fer avançar els culers.

Però si l’atac no funcionava, tampoc la defensa. La pressió alta no va ser gens productiva. Desorganitzada, a destemps, sense energia inclús, va hipotecar l’equip, trencat per moments, i van ser diverses les vegades que l’Almeria va desplegar-se amb criteri a camp rival i va causar problemes. En una, just abans del descans, Léo Baptistão (41’) va establir l’empat finalitzant una passada en profunditat de Sergio Arribas.