Sergi Roberto va ser el protagonista d’una de les nits més màgiques que es recorden en els 125 anys d’història del Barça. Un gol seu a vint minuts per al final contra el PSG va permetre als blaugrana de culminar una remuntada històrica (6-1) i classificar-se per als quarts de final de la Champions. Salvant les distàncies, 6 anys, 9 mesos i 12 dies després, la història es va tornar a repetir. Aquest cop, per salvar l’equip contra l’Almeria, el cuer de la classificació. Com han canviat les coses. Benvinguts al present.

En un escenari completament diferent, el reusenc, primer capità, va exercir com a tal posant-se l’equip a l’esquena, assumint responsabilitats i salvant els mobles per evitar una nova desfeta que hagués fet sonar totes les alarmes abans de l’aturada. Propiciat per les baixes de Gavi, Pedri i De Jong al mig del camp, Sergi Roberto va reaparèixer en l’onze inicial i es va convertir en l’autèntic heroi de la tarda amb un doblet que podria haver estat un hat-trick si no hagués estavellat una pilota al travesser en el temps afegit. Ben aviat, el futbolista català ja va deixar clares les seves intencions. En el minut 8, a la sortida d’un córner, va disposar de la primera oportunitat amb una rematada de cap molt centrada. Minuts després ho tornaria a provar amb un xut des de la frontal que va marxar desviat. En el segon temps, ja no va perdonar. L’efectivitat va ser màxima. Les dues que va tenir les va enviar al fons de la xarxa per remuntar contra un Almeria que es resistia a marxar de Montjuïc sense premi. Primer, va rematar de cap de forma impecable un servei de cantonada per avançar el Barça (60’) quan tornava a donar símptomes de nerviosisme. Després faria el 3 a 2 definitiu (83’) aprofitant una gran passada en profunditat de Lewandowski. Així és com ha d’actuar un capità. De l’eternitat del gol contra el PSG a ser el salvador contra el cuer.