Conjura contra la depressió

La destrossa contra el Madrid en la final de la supercopa ha situat el Barça en el terreny del descrèdit, el desànim i el derrotisme. A partir d’aquí existeixen ara només dues vies: caure encara més avall i fer més profunda la crisi o aixecar-se. El cos tècnic i la plantilla aposten pel camí de la resiliència. Des de dins el vestidor s’assumeix la delicada situació sense filtres i això ja és un primer pas. No hi ha maquillatge ni s’han buscat caretes per mirar de disfressar la realitat. El grup assumeix obertament el mal moment de l’equip i això ja és important, perquè per renéixer primer cal ser conscient de l’existència del problema.

La temporada passada l’èxit de la supercopa va ser un trampolí ideal per impulsar l’equip cap al títol de lliga. L’equip va créixer aleshores des del confort d’un títol. Ara la situació és antagònica i l’equip està obligat a créixer des d’altres prismes com l’amor propi i l’orgull. El cos tècnic i la plantilla es van reunir ahir abans de l’entrenament. La cimera va ser positiva. La consigna està clara: cal tirar endavant perquè s’ha perdut una supercopa, sí, i la imatge va ser molt deficitària, també, però hi ha encara tres títols en joc i un equip com el Barça, per història i pressupost, no es pot permetre el luxe de deixar-se anar en ple mes de gener. La temporada és llarga, però les solucions s’han de trobar amb certa celeritat perquè hi ha competicions que no esperen. Hi ha marge per a la millora de cara a la batalla contra el Nàpols, al febrer i al març, però en la lliga els 8 punts de distància que hi ha ara mateix entre el Barça i el Girona (té un partit més) no permeten més errors. Tampoc la copa, perquè el factor de l’eliminatòria a partit únic no permet distraccions. Demà el Barça ha de guanyar sí o sí a Salamanca contra l’Unionistas. Perquè aquesta és la primera premissa: guanyar partits. L’equip no fa un futbol atractiu, però això ara mateix ha deixat de ser prioritari. Cal guanyar i sumar. El vestidor entén que les victòries el tornaran a fer fort. Accedir als quarts de final de la copa i guanyar diumenge al Villamarín, on no ha guanyat encara ningú aquesta temporada, és el repte immediat.

El calendari fins al partit del Nàpols és prou planer (Betis, Vila-real, Osasuna, Alavés, Granada, Getafe i Celta) i un altre factor que pot ajudar és que durant aquest temps es recuperaran alguns dels lesionats. Són factors que sumen.

La sessió terapèutica que van fer ahir la plantilla i el cos tècnic va servir per posar els punts sobre les is. Es va arribar a algunes conclusions: cal ser innegociables en aspectes del joc com la intensitat, el treball i la solidaritat. Cal mossegar i fer-ho des de l’esforç col·lectiu, perquè aquest no és un Barça d’individualitats, o almenys els talents més grans de la plantilla no ho han sabut demostrar fins ara. En altres èpoques hi ha hagut cracs de primer nivell mundial molt transcendents en el resultat final que podien solucionar la papereta, però ara no és el cas. La força ara està en el col·lectiu i cal remar tots junts.