El Barça enyora Sergio Busquets. Durant 15 temporades el pivot defensiu del conjunt va estar ocupat per un superdotat en aquesta posició, un futbolista llegendari a qui tots els entrenadors, des que Pep Guardiola va promocionar-lo l’any 2008, van donar les claus de la medul·lar. Al de Santpedor van seguir-lo Tito Vilanova, Tata Martino, Luis Enrique, Ernesto Valverde, Quique Setién, Ronald Koeman i Xavi Hernández i per a absolutament tots va ser insubstituïble. L’any passat, ell mateix va decidir marxar, tot i que al club ningú ho volia, i va deixar així buida una demarcació bàsica en la manera d’entendre el joc culer. Les crítiques que va rebre en les seves darreres temporades són, ara mateix, més fàcils de rebatre que mai. I és que el Barça no troba 4 i l’equip ho paga. Aquesta és una de les causes de la falta d’estabilitat que té. No és senzill. “Rodri, a qui conec de la selecció i que, a part, juga al Manchester City; també Zubimendi, que juga a la Real Sociedad i ara també a la selecció. Juguen amb estils similars. Aquests dos i també Nico, que ha estat al Barça B i té aquesta filosofia”, va proposar Busi, com a relleus seus, en una entrevista a aquest diari el mes de maig passat. “Ara, no sé si volen venir o si hi haurà calés...”, va afegir. Efectivament, no hi havia calés. Rodri era impossible, mai va ser una opció; sí Zubimendi, el preferit de Xavi, però massa car, mentre que Nico va ser traspassat al Porto per 8,5 milions d’euros, precisament per l’esmentada mala situació financera.

Així doncs, l’entitat blaugrana, després d’intentar-ho sense èxit amb Joshua Kimmich i Marcelo Brozovic, va acabar fitxant Oriol Romeu, del Girona, per quatre milions d’euros. Una aposta econòmica i més que interessant ja que es tractava d’un migcampista coneixedor del genuí estil culer, després d’haver estat al club culer dels 12 als 19 anys, i també perquè era un jugador referent en la posició, fiable sense pilota i pulcre amb la pilota, cosa que va demostrar tant en els seus anys al Southampton en la Premier League com el curs passat al Girona. La realitat és, però, que fins ara Romeu no ha ofert un rendiment convincent, cosa que ha comportat que Xavi hagi explorat altres vies a la plantilla. Frenkie de Jong ha estat la principal alternativa, però no té ni l’agressivitat ni la disciplina tàctica per actuar en aquesta demarcació i ha palesat que no és una solució ni a curt ni llarg termini. Xavi també ha mirat a fora; en el mercat d’hivern va demanar un migcampista, però la manca de fair play no va permetre al club portar-li cap reforç.

I en aquest context, era clar que l’entrenador havia de fer alguna cosa per aportar un salt de qualitat al conjunt que orienta i després de temps rumiant-ho va inventar-se Andreas Christensen, un central en el seu origen, de pivot defensiu. Per al defensa és una posició nova, si bé és cert que al Borussia Mönchengladbach –on va jugar els cursos 2015/16 i 2016/17–, al Chelsea –on es va formar, i va estar al primer equip del 2017 al 2022, després d’aquest pas per Alemanya– i també amb la selecció de Dinamarca va actuar-hi en alguna ocasió esporàdica. La primera prova va ser dissabte passat al feu del Deportivo Alavés (1-3) i, sense estridències, no va anar malament. Sobri en la passada (91% d’encert), el millor de la seva presència va ser alliberar de feina Pedri i Gündogan, que van poder crear sense tanta responsabilitat al darrere. A Xavi li va agradar. “Ha sortit molt bé. Ja fa temps que el provem als entrenaments per dins, perquè s’acostumi a mirar, a veure qui li ve, perquè jugui de primeres. Té la capacitat tècnica per jugar-hi. Té les dues coses: defensivament és molt bo i guanya duels, i amb pilota ens pot donar molt”, va dir el tècnic, que va explicar en què pot millorar l’equip la presència del danès al mig del camp. “En aquesta posició ens dona balanç. Ell és un defensa. Evidentment, pot donar sortida, continuïtat i fluïdesa al joc, però sobretot està pendent de les vigilàncies. I això ens faltava. Els dos pivots anaven endavant a pressionar i a l’esquena ens trobaven”, va explicar. “Ens donarà ordre perquè en els últims partits no hem estat bé en els contraatacs”, va afegir.

Per a Xavi, doncs, Christensen és una opció en el pivot defensiu per als pròxims partits. “De mica en mica s’ha d’anar trobant en aquesta posició, però crec que és un encert i ell s’hi ha trobat a gust”, va dir el preparador, que cavil·la si diumenge (21 h) contra el Granada al Lluís Companys utilitzarà la fórmula Christensen.