Tòtems al mercat

La venda d’Araujo seria el gran cop d’efecte en el mercat. És l’opció que menys agrada esportivament, però l’operació que més euros faria entrar a la caixa. Araujo és pal de paller en aquest Barça, el líder de la defensa, un dels capitans i el central de l’equip amb més carisma, i fins ara tots els cants de sirena que han arribat des de Munic han estat silenciats pel club. El mateix jugador es va encarregar d’espantar fantasmes en l’últim mercat d’hivern i va mostrar la seva fidelitat i amor al Barça, però caldrà veure quina és la nova situació a l’estiu. El Bayern prepara una gran revolució en la seva plantilla, tindrà baixes importants, i el nom d’Araujo continua en la llista de futuribles malgrat que fins ara el Barça no ha volgut asseure’s a negociar res. Costarà resistir-se a una gran oferta tenint en compte la situació econòmica del club i el nom de Cubarsí pot minimitzar el dany.

Els noms de Koundé i Christensen també són damunt la taula. Són dos futbolistes que també tenen un excel·lent mercat i la seva sortida seria menys traumàtica que la d’Araujo. Serien dues baixes menys doloroses perquè la seva identificació amb l’afició és menor que la del capità i serien més fàcils de digerir perquè tots dos estan rendint en posicions que no són les de central. Koundé s’ha fet fort de nou com a lateral dret, la posició que ja va ocupar la temporada anterior. No el sedueix jugar allà però és on millor rendiment ofereix. Aquesta és una posició que el Barça hauria de tenir coberta la temporada vinent si executa la compra de Cancelo i torna el cedit Julián Araujo. El Chelsea sempre ha volgut el jugador i la necessitat del club anglès d’il·lusionar els seus aficionats amb un projecte guanyador després del drama esportiu d’aquesta temporada amb Pochettino (l’equip és onzè a la Premier a 25 punts del Liverpool, contra el qual fa pocs dies va perdre també la final de la Carabao Cup) pot fer que ara torni a la càrrega amb Koundé. El Barça estarà expectant. És un fix per a Xavi, però la seva irregularitat resta en la balança. Tot i ser titular indiscutible, el seu rendiment no s’ha acostat a la versió excelsa vista al Sevilla.

En el cas de Christensen feia la sensació que la gran venda s’hauria d’haver gestionat l’estiu passat després del seu gran primer any al Barça i que aquest tren ja havia passat, però la nova reubicació que li ha donat Xavi com a pivot l’ha tornat a situar de nou en primera plana i tornarà a ser una peça cobejada en el mercat. El danès té bon cartell a Anglaterra i seria un gran traspàs perquè va arribar a cost zero al Barça.

Koundé és el tercer futbolista de la plantilla més usat per Xavi en la lliga (23 partits, 21 titularitats i 1.880 minuts). Araujo és el sisè quant a minuts (19 partits, 16 titularitats i 1.516 minuts) i Christensen és el vuitè (20 partits, 19 titularitats i 1.427 minuts). Han estat tres peces vitals en el projecte de Xavi. Koundé i Christensen acaben de brillar contra el Getafe. Tots dos van donar una assistència de gol. Qui no va jugar aquell dia és Iñigo Martínez, penalitzat pel seu error a Nàpols, que va costar el gol d’Osimhen en contra. Dels centrals del primer equip, el basc és qui menys números té de sortir perquè té menys mercat que els altres tres. Tan sols suma set titularitats en la lliga aquesta temporada (684 minuts). Hi ha una dada flagrant: Pau Cubarsí, des de la seva presentació en societat contra l’Unionistas de Salamanca en la copa, ja ha estat titular en sis partits de lliga, només un menys que Iñigo. El d’Estanyol és el gran llegat que deixaran els germans Hernández. La figura d’Óscar va ser clau perquè Cubarsí no hagi sortit del club i Xavi és qui li ha acabat donant l’alternativa i la confiança al primer equip. En el club l’aposta és ferma. El Barça hi veu un nou Piqué o un nou Puyol.

Tres cedits reactivats

Més enllà dels centrals que Xavi té ara a disposició, el club controla més noms. Els tres cedits han crescut aquesta temporada lluny de Montjuïc. El cas més clar és el d’Eric García, un dels noms de moda en aquest Girona. És el líder de la defensa i ha quedat clar que davant la falta de minuts que hauria tingut en el Barça la seva decisió de sortir l’estiu va ser un encert. Va encertar amb la cessió i sobretot amb la destinació. Míchel l’ha catapultat. Si el Girona acaba classificant-se per jugar la Champions podria llançar-se a executar el seu traspàs. És una opció real. Com en el cas de Christensen ell també va arribar a cost zero. Té contracte fins al 2026.

El Barça esperarà notícies des de Montilivi i també les esperarà des d’Anglaterra. A l’Aston Villa, Emery ha recuperat Lenglet per a la causa. El francès va començar el curs tenint bàsicament protagonisme a la Conference League i el club anglès es va arribar a plantejar finalitzar la cessió abans del previst, però enguany Lenglet s’ha reactivat i acumula dotze titularitats seguides entre la Premier i la FA Cup, en un Aston Villa que és quart a la lliga i que com el Girona pot acabar jugant la Champions la pròxima temporada. Enmig de Diego Carlos, Pau Torres i Ezri Konsa, Lenglet ha sabut treure el cap i fer-se fort com a central.

Qui està brillant al Betis és Chadi Riad. El marroquí ha participat en la copa d’Àfrica amb el Marroc (no ha tingut minuts) i amb Pellegrini s’ha consagrat a primera divisió fent parella al costat de Pezzella. En aquest cas el Barça té una opció de recompra, però és per executar el 2025, no ara. El Barça només el podria repescar ara si el Betis decideix no executar l’opció de compra, un escenari poc probable tenint en compte l’alt rendiment amb Pellegrini. Dins la negociació amb el Betis, el Barça pot jugar la carta del 50% dels drets de formació d’Abde que encara té en propietat.

L’espina clavada de Todibo

I dins de tot aquest ampli ventall, en aquests últims dies ha emergit de nou el nom de Jean-Clair Todibo. Ell mateix s’ha situat en el radar després d’unes declaracions posteriors a l’empat contra el Clermont Foot (0-0) diumenge. Li van preguntar si tornaria al Barça i va deixar la porta oberta. Quan el Barça el va traspassar en el seu dia al Niça per 8,5 milions d’euros més variables, no es va reservar cap opció de recompra, però sí que té un percentatge sobre una futur venda. Todibo és un fix al costat de l’incombustible Dante (40 anys). És el quart jugador de la plantilla amb més minuts en un Niça que és quart a la Ligue 1.