Si en un aspecte era destacat el Barça de Xavi de més èxit, el que el curs passat va ser proclamat campió de lliga, era en la defensa. Per aixecar l’esmentat títol, va haver de fer-se fort al darrere i va ser l’equip menys golejat del campionat, amb 20 dianes encaixades en 38 jornades, i el que més porteries a zero va acumular, amb un total de 26. Uns números imponents dels quals aquesta temporada ha estat molt allunyat: 34 i 12, respectivament. I això l’ha penalitzat una barbaritat. Perquè la campanya passada, com en aquesta, també va mostrar en molts partits problemes per rutllar en atac, però sense rebre cap gol, és clar, tot és més senzill, i així va fonamentar multitud de victòries: 11 vegades va guanyar 1-0 o 0-1. En aquesta, però, la mateixa fórmula no li ha servit, perquè al darrere ha estat un col·lador durant una bona part. Per qüestions col·lectives, com que l’equip no pressiona alt com ho feia abans, però també individuals, amb jugadors clau com Ronald Araujo i Jules Kounde rendint per sota de la seva millor versió, o errades flagrants de jugadors diferents que han costat gols, com ara una pèrdua en sortida, un mal marcatge dins de l’àrea o falta de contundència. Així, en aquesta lliga no li ha valgut fer el mínim ofensivament per guanyar i l’1-0 o el 0-1 només l’ha pogut salvar en sis ocasions de 29 jornades.

Tot plegat, però, ha canviat darrerament, i això ha repercutit en la millora del conjunt que dirigeix Xavi en l’últim mes i mig. Perquè el grup culer ha tancat l’aixeta al darrere, suma vuit jornades sense perdre (6 victòries i 2 empats), i en cinc d’aquestes deixant la porteria a zero, de les 12 que acumula en tot el campionat. “Estem molt millor en defensa, més equilibrats. No perdem pilotes que ens generen transicions i estem més solidaris en el treball”, va resumir Xavi, després de l’últim triomf (0-3) al feu de l’Atlético, en el que va ser el quart enfrontament de lliga obtenint un clean sheet sota el pals. Aquest Barça, per ser competitiu, necessita no encaixar.

I el creixement experimentat en fase defensiva s’explica sobretot pel pas endavant que han fet diversos futbolistes. Araujo i Kounde estan oferint, una altra vegada, un rendiment d’acord amb el seu potencial; Ter Stegen, que va estar de baixa 91 dies, del novembre al febrer, ha tornat en plenes facultats; Christensen, al pivot defensiu, és un defensa més, que aporta presència a la medul·lar i també en l’estratègia defensiva; i Cubarsí s’ha convertit en una irrupció divina. Amb jugadors a l’última línia fent la feina i donant unes prestacions adequades al nivell que exigeix la competició, l’equip ha fet un salt de qualitat. Només el temps dirà si, en el cas que això es mantingui, n’hi ha prou per arribar a competir pels objectius ara marcats: posar la por al cos al Real Madrid en la lliga i intentar-hi aspirar tot i els 8 punts de distància, i continuar endavant en la Champions League.