Osvaldo era un dels jugadors de plantilla espanyolista que més ganes de demostrar la seva vàlua tenia en el derbi. L'argentí havia dit en la prèvia que si el Barça s'adormia li podrien pintar la cara, en una expressió habitual a l'Argentina que, a Catalunya, alguns s'ho van prendre gairebé com un insult.

Els de Pep Guardiola no es van adormir. Si més no, fins al quart d'hora de joc en què l'esbravada inicial dels blanc-i-blaus impedia posar en pràctica la seva fórmula màgica de joc. Amb els pas dels minuts, la voluntat del 17 espanyolista en va anar en orris. Tot i així, el killer de l'Espanyol va poder desenfundar la seva metralleta en una ocasió, que perfectament podrien haver estat un parell o tres si hagués aconseguit una efectivitat del cent per cent en les seves accions. Com la resta del seu equip, Osvaldo va sortir molt endollat i ja en els primers moments va posar a prova Valdés amb un xut intencionat al primer pal. A més d'aquesta jugada es va barallar amb els centrals i va saber marcar la ratlla com si fos un defensa, perquè Osvaldo té la capacitat del corcó. No s'arronsa mai, les lluita totes i fa la feina molt complicada als centrals. Malauradament, des que el Barça es va apoderar del control del partit en el minut 15, la seva empremta no es va notar. Orfe d'assistències i de joc, ja que si bé l'equip espanyolista tocava al darrere, no era capaç de mantenir la possessió en posicions d'atac, va estar molts minuts sense intervenir. Però no va deixar de pressionar els centrals, va disputar totes les pilotes aèries i va buscar sempre la desmarcada.

Quan el partit estava gairebé decidit amb 0-3 al marcador, una passada en profunditat a la banda dreta el va enganxar en cursa i va superar per cames i en potencia Puyol i va finalitzar la jugada amb un xut sec, potent i creuat que Valdés no va poder aturar. Osvaldo s'en va anar a celebrar el gol amb la Curva Jove, on va desenfundar la seva metralleta, que fins aleshores estava tan inactiva que no havia pogut treure-li ni el fiador.

El gol d'Osvaldo, el sisè que marca en aquesta lliga, un menys dels que va fer en la segona volta de la campanya passada, va donar vida al partit durant uns minuts. Va revifar els ànims de l'afició i cada cop que va entrar en joc donava la pausa, amagava i se'n sortia bé descarregant o bé buscant l'opció més correcta. En els minuts en què l'Espanyol encara tenia esma, va rematar de cap una centrada de Callejón guanyant l'esquena a Puyol al segon pal, però Valdés estava ben col·locat. La seva darrera acció va ser un xut massa innocent quan es va trobar la pilota als peus després d'un mal refús de la defensa. Tot sol davant Valdés el va voler superar amb un xut de rosca a l'esquerra del porter, però el de l'Hospitalet va encertar la trajectòria. En els darrers moments es va associar molt més amb Verdú, però Osvaldo estava jugant el seu partit, un bon partit, però insuficient.

Va desenfundar la metralleta després de la represa i per uns minuts va donar vida al seu equip