Espectacular ambient va crear ahir l'Espanyol al magnífic estadi de Cornellà-el Prat per rebre el seu gran rival, enemic segons alguns que es van passar una mica de frenada abans del partit. Un gran ambient per mantenir el fortí verge en aquesta lliga i derrotar no només el millor visitant del campionat, també el millor equip del món. No n'hi va haver prou. Perquè els Messi, Xavi, Iniesta –ahir va ser rebut i acomiadat amb una gran ovació pel seu gest amb Dani Jarque en la final del mundial–, Pedro, Villa i companyia són capaços de superar-ho tot i ahir no va ser diferent. Tenien aquest partit marcat en el calendari particular, com tenien la visita del Real Madrid de José Mourinho, i van golejar allà on no havia estat capaç de guanyar ningú aquest curs amb una altra demostració de joc superlatiu. Mantenint la seva estadística immaculada com a visitants i posant fi a la de l'Espanyol com a local, que fins ahir també era immaculada.

L'Espanyol, valent, va voler plantejar de sortida un partit de tu a tu al Barça. Com havia fet en derbis anteriors, els davanters de l'equip de Mauricio Pochettino pressionaven molt la sortida de pilota dels blaugrana per obligar Valdés a jugar en llarg, parany que el Barça intentava superar amb Sergio Busquets incrustat entre Piqué i Puyol, que s'obrien a les bandes. Pep Guardiola havia assajat de manera meticulosa durant la setmana com superar aquesta idea, que tants problemes els havia causat en partits anteriors. Els blaugrana, però, es van trobar ahir amb més espais que altres vegades, com a conseqüència de la defensa avançada dels locals i també de la voluntat de l'Espanyol de jugar la pilota des del darrere. Els blaugrana van saber gestionar aquests dos fets amb intel·ligència. Pressionant la sortida de pilota per robar-la en zona d'atac i buscant amb passades precises l'esquena dels defenses locals, que havien d'aprofitar Villa, Messi, Pedro i un Alves que ahir va ser més extrem que mai amb la seva velocitat. Busquets va poder marcar en el minut 3 després del llançament d'un córner, però dues jugades clau van ser dos robatoris de pilota gairebé consecutius en els minuts 8 i 9 per Messi i Alves. La primera, la va resoldre Kameni amb encert; la segona, no la va saber acabar el brasiler, que es va plantar sol davant el porter camerunès però no es va atrevir a fer la rematada i va cedir la pilota a Messi, que va xutar per damunt del travesser. Les dues accions van provocar dubtes en l'Espanyol, que es van incrementar en el minut 18, quan Pedro va fer el primer, definint com els àngels després de superar per velocitat els dos centrals locals i aprofitant una passada de Messi.

El Barça va començar a sentir-se molt més còmode gràcies sobretot a la idea d'equip inculcada per Guardiola. És un plaer veure com s'ajuden els jugadors dins del camp. Com Xavi fa de lateral i com Alves puja a l'atac, per exemple. I superant un altre cop l'avançada defensa de l'Espanyol, va arribar el segon gol blaugrana, en el minut 29, marcat per Xavi i molt protestat pels jugadors locals, especialment per Kameni, que va veure la targeta groga. Reclamava un fora de joc que no va existir. Després dels dos gols, l'Espanyol va donar senyals de vida en atac en el minut 34. Callejón va guanyar l'esquena a Abidal després d'una gran passada de Luis García, però va aparèixer Valdés. El partit es va tornar més travat en els minuts finals de la primera part, amb més faltes i targetes i una gran oportunitat final de Villa que l'asturià no va saber definir.

S'esperava una sortida a la desesperada de l'Espanyol en la segona part per intentar igualar el partit, però, excepte en minuts puntuals, el segon acte va ser un passeig i un monòleg blaugrana. Pedro podria haver sentenciat el partit de sortida. No ho va fer a la primera, en el minut 4, però sí a la segona, després d'una gran jugada de Messi. L'argentí sap que és superior a la resta dels mortals que practiquen aquest esport i s'atreveix amb tot. No li importa estar rodejat de tres o quatre contraris, ell ho intenta perquè sap que marxarà, com també ha descobert que és un gran passador. La jugada del tercer gol va ser marca de la casa, diagonal i xut que Kameni només va poder refusar. Pedro va fer la resta. El canari, que ahir va dur a terme un partit extraordinari tant en la definició com en la pressió i en les ajudes, encara va poder fer-ne un altre en el minut 16 després d'una recuperació i una gran passada d'Iniesta. Kameni ho va impedir i en la següent jugada va marcar Osvaldo després de superar Puyol per velocitat. Van ser els minuts posteriors al gol de l'argentí els únics en què l'Espanyol s'ho va creure. Van ser uns deu minuts sense control, però qualsevol intent de reacció es va acabar quan s'havia jugat mitja hora. Messi es va disfressar de Xavi o d'Iniesta per assistir Villa, que va superar la defensa avançada i ja molt arriscada dels de Pochettino per plantar-se davant Kameni i fer el quart del Barça, que no va ser l'últim, perquè l'asturià encara en va fer un altre, en una jugada semblant però que va tenir Xavi com a passador, un gol que ja no van veure molts aficionats de l'Espanyol, que havien abandonat les seves localitats probablement tristos pel resultat, però possiblement orgullosos que el seu equip no hagués renunciat a l'estil de joc que l'havia portat fins a la zona de Champions, un estil clarament superat per la piconadora blaugrana de Guardiola, que s'ha acostumat a fer pujar el número cinc al marcador i que ara per ara sembla un equip del tot imbatible.