El Barça es va deixar ahir dos punts a l'estadi Ramón Sánchez Pizjuán de Sevilla després d'un partit indomable que hauria d'haver guanyat ateses les ocasions, tot i la bona segona meitat del conjunt local de Gregorio Manzano, a l'empara de la millor versió del seu davanter Frédéric Kanouté, formidable en la descàrrega i lúcid en l'assistència. Però més enllà del malià, el Barça va fer moltes coses més que el seu rival per guanyar. Va enviar dues rematades al pal, va doblar les accions de perill de l'amfitrió i, de fet, va marcar un gol, de falta de Messi, que l'àrbitre, el basc Pérez Lasa, va impedir que pugés al marcador per una falta inexistent de Sergio Busquets. Una acció que no van voler protestar ni els jugadors ni el tècnic del Barça després del partit.

El partit fa tornar Bojan a la vida després de no marcar gols des del desembre, quan ho va fer contra la Real Sociedad en la lliga. La intensitat del Sevilla gairebé es va carregar Messi, que va acabar la primera part amb un cop que va fer que el barcelonisme hagués de contenir la respiració durant uns interminables minuts. Va ser només un cop en un genoll.

El conjunt de Guardiola, que no perdia punts en la lliga des de Gijón, va començar aquesta «minilliga», tal com va batejar l'entrenador els quatre partits anteriors al clàssic del 16 d'abril, perdent dos punts que redueixen l'avantatge amb el Real Madrid a cinc, un coixí notable de tota manera.

A partir de l'alineació, Guardiola va certificar que per al Barça es tractava d'una cita vital. Va sortir al Sánchez Pizjuán el millor onze possible. S'ha d'entendre, per tant, que la titularitat d'Adriano l'eleva ja a la condició d'integrant de l'equip de gala. El brasiler ha sortit d'inici en quatre dels darrers cinc partits. És complicat no pensar que ja ha guanyat la partida a Maxwell.

El partit es va sacsejar de seguida. Una exhibició d'incompetència de Pérez Lasa en va ser la responsable. Va xiular unes mans a Fazio que no ho eren i, d'aquesta falta directa va anul·lar un gol deliciós de Messi per una falta inexistent de Busquets al defensa local Alexis.

La conjuntura va treure el Sevilla de la cel·la en què vivia des de l'inici. Llavors va generar l'única ocasió de cert perill: Rakitic va enviar massa alt un xut des del balcó de l'àrea. Negredo i Navas esperaven sols a l'esquerra. Els retrets van ser evidents.

Ràpidament el partit va reprendre el camí que havia marcat el Barça, autor del guió un altre cop. Manzano s'havia imaginat una defensa de quatre homes més el sacrifici de Navas, ahir marcador d'Alves. Pel que fa a la teoria, podia tenir les seves raons. A la pràctica, la seva tàctica no va impedir res del que buscava. La lesió de Pedro, que arrossegava unes molèsties des del partit de l'Arsenal que van fer que demanés el canvi molt aviat, va enviar Bojan al camp. De vegades, una carrera està així de lligada als cops de vent del destí. El de Linyola, que no marcava des del desembre passat, va fer el 0 a 1 sense necessitat de xutar: un control seu va acabar dins la porteria de Javi Varas. Iniesta va assistir el mateix Alves, a qui Manzano volia lligar en curt amb dos marcadors. El brasiler va deixar Bojan sol davant la porteria. El control del davanter va anar una mica llarg, però en direcció cap a la porteria i va acabar entrant.

El gol va convertir l'invent tàctic de Manzano en un absurd, quasi ridícul. Ja no tenia sentit continuar així. Però el Sevilla no va canviar fins a la mitja part. Abans d'això, Messi va enviar la pilota al travesser amb una gran rematada de cap.

La sensació que va fer la primera part era d'un domini blaugrana absolut. Era difícil de preveure un canvi. El Barça dominava tots els ritmes del partit. Jugava a plaer.

Amb un canvi de peces i una actitud diferent, el Sevilla, però, va aconseguir canviar la cara a l'enfrontament. Kanouté va substituir Zokora i es va convertir en la clau dels locals fent llarg l'equip de Guardiola. Gràcies a una assistència seva va empatar Jesús Navas, prèvia jugada de Negredo, que es va inventar una centrada que ningú esperava.

El Sevilla ensenyava les dents. Va anar a buscar el Barça amb totes les armes, també les que flirtegen amb els límits del reglament. D'una falta de Capel a Busquets va néixer l'acció més clara per a Negredo: sol contra Valdés, va enviar la pilota als núvols. Els andalusos tenien ara una base on descarregar tot allò que robaven a la porteria de la seva pròpia àrea. Va ser una exhibició del veterà davanter malià. La seva presència va desfermar el partit.

Leo Messi va crear del no res dues accions de perill. Però tot acabava a l'embut de l'àrea local. El Barça sabia que no podia confiar en l'àrbitre. De fet, Navas va fer un penal clar a Bojan que no va xiular. Aquesta jugada va inaugurar un teva-meva d'ocasions que van convertir el partit en un duel trepidant, molt obert, difícil de veure en el futbol d'avui.

El Sevilla va colpejar primer en aquest tram final de vertigen. Valdés va salvar el segon gol de Navas. I de seguida Abidal va aturar amb el cap una jugada amb Negredo que els jugadors del Sevilla van reclamar com a mans.

Ja amb Keita al camp per mirar d'afegir un bon joc aeri, la resposta del Barça va ser una centrada rasa de Bojan que Messi no va connectar per un pèl i dues accions d'Iniesta, claríssimes: una es va estavellar al travesser i la segona, amb el porter Varas ja vençut, la va salvar Medel amb el peu a la línia de gol.