Aquí us esperem
El Barça es jugarà el pas a la final de la Champions contra el Chelsea, un clàssic del futbol modern, però ho farà en un moment molt dolç
L'eliminatòria remetrà a aquell gol d'Iniesta a Stamford Bridge
Quatre gegants a les portes d'un títol. Quatre clubs que es troben entre els sis més rics del futbol mundial. Quatre plantilles que apleguen una constel·lació de cracs. Les semifinals d'aquesta Champions ho tenen tot. També algunes connotacions sentimentals tan intenses com la que remet a les semifinals de la temporada 2008/09, a aquell golàs d'Andrés Iniesta que va conduir a la final de Roma i a la primera Champions de Guardiola. El Chelsea, en un exercici de pragmatisme i de jerarquia, va rematar ahir els quarts de final contra el Benfica i es va convertir en el pròxim rival del Barça. Serà la cinquena vegada que s'enfrontaran en la màxima competició europea –quatre en eliminatòries i una en la lligueta– i el conjunt anglès continua sent l'oponent rocós de sempre, amb vells coneguts com Drogba, Terry i Lampard i d'altres com Mata i Fernando Torres que han de reforçar la plantilla en els últims anys. L'equip de Roberto Di Matteo ha tingut una trajectòria irregular en la Premier, en què ja fa temps que està completament descartat de la lluita pel títol, però a Europa ha tingut un bon rendiment i una gran capacitat per sobreposar-se als moments difícils. En la primera fase va liderar un grup especialment exigent en què també hi havia el Bayer Leverkusen i el València, i després s'ha desfet del Nàpols –en una pròrroga agònica– i del Benfica.
No hi ha dubte que es tracta d'un dels rivals més incòmodes que es podia trobar el Barça. Un bloc potent i experimentat en aquest tipus de cites. Però ara mateix, els de Guardiola encadenen una bona ratxa i semblen capaços de superar qualsevol escull sempre que s'ho proposin i estiguin al nivell habitual. “Cada vegada és més difícil, però en les adversitats aquest equip sempre sol respondre com el gran equip que és”, comentava Dani Alves dimarts abans de saber fins i tot quin seria el seu rival en les semifinals. El Barça ha accedit a les semifinals europees per cinquena vegada consecutiva i aquesta estadística el converteix inevitablement en favorit, tot i la prudència de la plantilla. “Hi ha quatre equips molt grans i els quatre són favorits”, assegurava Thiago. Serà l'enèsim repte per al Barça de Guardiola. Una prova de persistència contra un rival de la seva altura.
La remuntada de Van Gaal
El Barça i el Chelsea no es van enfrontar mai en la màxima competició europea durant el segle XX. La primera vegada va ser en la temporada 1999/2000. El multimilionari Roman Abramóvitx encara no era propietari del club anglès i la política de fitxatges tenia poc a veure amb l'actual. Veterans com Zola, Deschamps i Desailly lideraven un equip en què també hi havia l'exblaugrana Chapi Ferrer. Dirigit per Gianluca Vialli, el Chelsea va vèncer a Stamford Bridge (3-1), però en la tornada el Camp Nou va completar una remuntada històrica. Dani García Lara va conduir l'eliminatòria a la pròrroga marcant de cap quan faltaven set minuts per al final i l'equip estava virtualment eliminat. En la pròrroga, els gols de Rivaldo i Kluivert van portar el Barça a les semifinals (5-1).
El gol d'Iniesta i el xiulet d'Obrevo
Aquesta semifinal remetrà inevitablement a aquella altra de la temporada 2008/09 en què Iniesta va resoldre a Stamford Bridge en el temps afegit. Amb Guus Hiddink a la banqueta, el Chelsea va arrencar un empat sense gols del Camp Nou, en un partit en què els blaugrana van ser incapaços de concretar el domini en la possessió de la pilota. El 0-0 ho va deixar tot obert i en la tornada, l'1-0 d'Essien va posar el conjunt anglès amb un peu en la final. Els de Guardiola ho van intentar sense èxit durant molts minuts fins que Iniesta va aparèixer en l'últim sospir per connectar un xut que superava Cech i feia esclatar l'eufòria a Londres i a Barcelona. Els anglesos criticarien molt l'actuació del col·legiat Tom Hening Obrevo i li reclamarien tres penals no assenyalats.
Mourinho, de més a menys
Tres vegades va topar el Barça amb el Chelsea de Mourinho. En la primera, la temporada 2004/05, va ser el conjunt anglès el que va eliminar el Barça de Rijkaard gràcies a un 4-2 a Stamford Bridge que capgirava el 2-1 de l'anada. Un partit que va començar amb un gol de Gudjohnsen –que acabaria sent blaugrana– i que el Chelsea va desequilibrar en el contraatac. La revenja va ser l'any següent, també en els vuitens. Llavors, el Barça va vèncer a Londres (1-2) i va rematar la feina empatant al Camp Nou amb un gol de Ronaldinho (1-1). El tercer cop que es van trobar amb Mou a la banqueta va ser en la fase de grups de la Champions 2006/07. El Barça va perdre a Londres amb un gol de Drogba i en la tornada no va poder passar de l'empat. Finalitzaria segon de grup.
