El Barça ha tancat el seu exercici econòmic 2001/2012 amb uns beneficis de 48,8 milions d'euros, els més alts en la història del club, gràcies a uns ingressos que s'han enfilat fins als 494,9 milions i unes despeses que s'han quedat en 441,1. Es torna al superàvit després de dos anys consecutius de pèrdues. El vicepresident econòmic, Javier Faus, es va felicitar per aquests resultats “espectaculars”, i en especial per haver estat capaços d'aconseguir-los sense vendre patrimoni, jugadors importants ni d'activar cap mecanisme fiscal, com va passar l'any 2004/2005 amb la venda de Can Rigalt, que va aportar 34 milions d'euros a un benefici global de 37 milions, o el 2005/2006, amb l'activació d'un crèdit fiscal que va afegir 28 milions d'euros al benefici total de 33. Va ser una petita crítica a la gestió de l'anterior junta directiva.

Faus va ser molt clar a l'hora de detallar les causes que havien provocat aquesta desviació positiva en el pressupost, en què es preveia uns beneficis de 21 milions. N'han estat les causes no pagar els variables per la lliga –12 milions–, les millores en el taquillatge –“50 milions, l'ingrés més alt de la història per aquest concepte”, va dir–, les vendes de les botigues Nike i de la FCB Megastore, l'estalvi que ha suposat l'externalització de Barça TV, la venda de Maxwell, així com altres traspassos, drets de formació i cessions. Pel traspàs de Motta al PSG, per exemple, el Barça cobrarà 1 milió d'euros. En l'altre sentit, també hi han hagut despeses no pressupostades; algunes de realment sorprenents, com poden ser els 250.000 euros de multes de la UEFA pel fet de sortir amb retard després de les mitges parts dels partits, el llançament de bengales i la liquidació dels contractes de Keirrison, Hleb i Henrique, que han suposat 20 milions d'euros. En el cas del bielorús, en el seu contracte figurava una prima de 6 milions d'euros per quan s'hagués de rescindir. Les altres han estat cobrar menys ingressos dels patrocinadors per no haver guanyat el títol de lliga, que s'han hagut de pagar més per titularitats, renovacions i debuts i s'ha ingressat menys del previst per abonaments, que de fet ja suposa menys impacte en els comptes que la partida de taquillatge.

Malgrat aquestes bones xifres, Javier Faus va insistir que mantindran la política d'“austeritat” per seguir arreglant la situació econòmica. Per aquest motiu, i malgrat que no ho va voler afirmar, veu pràcticament inviable afrontar un fitxatge del cost del de Javi Martínez. “L'any passat ja ens vam excedir amb les incorporacions de Cesc i Alexis. Cada any no podem superar de 20 o 30 milions el que diu el pressupost, perquè seria posar en risc el pla de negoci que tenim establert. No seria sostenible”, va dir. A part, que s'hauria de renegociar amb els bancs el crèdit sindicat en una situació econòmica mundial extremadament difícil. I és que Faus va deixar molt clar que ells, com a junta directiva, han de treballar pel curt, el mitjà i el llarg termini, mentre que els tècnics ho fan bàsicament pel curt. “S'ha de negociar i trobar l'equilibri.” En qualsevol cas, però, va assegurar que on no retallaran és en el primer equip, perquè “és qui aguanta tot això”. Recalcant que si el club pot fer inversions en el futbol formatiu i tenir seccions competitives és gràcies al primer equip de futbol.