Dilluns passat, en la roda de premsa prèvia al Celtic-Barça, Cesc Fàbregas va parlar clar, com de costum, per demanar fer “un pas endavant” als seus companys. Sense Leo Messi, calia una mica més de cadascun dels jugadors blaugrana en el partit que havien de jugar 24 hores després. “Tindré més responsabilitat en atac, però estic en un bon moment físic i espero aportar tot el que pugui a l'equip. Em sento més còmode a l'interior esquerre i estic aprenent a jugar com Xavi, però estic obert a jugar en les tres posicions”, afegia, potser sabent ja que Martino el posaria al lloc que habitualment ocupa el millor futbolista del món, a l'eix de la davantera.

En tot cas, més que com un fals 9, contra el Celtic el migcampista d'Arenys va actuar com un 9 de tota la vida: barallant-se amb els centrals, buscant espais i obrint la defensa rival. La seva feina potser no va lluir com quan, jugant d'interior, irromp a l'àrea rival arribant des del darrere, però seria injust no qualificar amb bona nota el partit que Cesc Fàbregas va fer dimarts al vespre, al Celtic Park.

La culminació de la nit escocesa de Cesc va arribar quan, quinze minuts abans del final, va guanyar la posició al seu marcador, Ambrose, per colpejar amb el cap una centrada d'Alexis Sánchez i enviar la pilota a la xarxa amb una rematada creuada que va deixar clavat el porter. Va ser un gol de davanter centre, un gol decisiu, un gol que val tres punts. “Ha estat el partit més complet de la temporada. És un triomf molt merescut”, deia pocs segons després que el francès Stephane Lannoy xiulés el final, encara a la gespa, amb el somriure dels que saben que han fet una bona feina. Una estona més tard piularia a les xarxes socials amb el mateix nivell de satisfacció: “Sumem al Celtic Park, satisfet amb el partit i per haver ajudat l'equip!”

Combinatiu i vertical

Probablement en els quasi dos mesos de curs que s'han disputat fins ara, s'ha pogut veure el millor Fàbregas de les tres últimes temporades. Afavorit per la idea amb què Tata Martino vol fer funcionar l'equip, el maresmenc és més protagonista que mai des del seu retorn a Catalunya, l'estiu del 2011. Les seves característiques el fan encaixar tant en el joc de combinació com en el futbol vertical i a l'espai amb què el Barça 2013/14 pretén deixar de ser un equip previsible per a l'enemic. A més, ofereix al seu entrenador la possibilitat de convertir-se en un migcampista o bé en un davanter: un soci per a Xavi i Iniesta o un destinatari de les seves passades. “Té joc associatiu per ajuntar-se amb Xavi, Sergio i Iniesta, surt de la posició de fals 9 i habilita molt bé a gol i és molt bon assistent”, comentava, precisament Martino, aquest dilluns.

El cas és que, de moment, Cesc ha convençut com mai no ho havia fet en la interpretació dels dos papers que té assignats. De fet, dilluns, a Glasgow, reconeixia que fins ara no havia tingut un rendiment tan continuat al Barça. “El repte és mantenir aquesta regularitat tota la temporada. Em trobo bé, confio en mi i l'entrenador també em té confiança”, deia el maresmenc. Els números expliquen que, de moment, ha participat en deu dels onze partits que ha disputat el FC Barcelona, en vuit d'aquests com a titular; que ha marcat dos gols, un en la lliga (al camp del Rayo Vallecano) i un altre, el de dimarts, en la Champions League; que ha donat set assistències, només tres menys que en tota la temporada passada, i que ha vist dues targetes grogues. A poc a poc, Cesc Fàbregas està ocupant el lloc que li correspon en la història del Barça.