Nosaltres havíem fet un gran any, amb la final de Glasgow, i arribàvem amb la intenció de posar la cirera. Aquell empat va ser un bon colofó.

En certa manera sí, aquell Barça estava en davallada, i aquest tampoc està al seu nivell des de fa uns partits. Tot i això, l'Espanyol encara no està totalment salvat i necessita un punt. Per això cal anar al Camp Nou a puntuar, però sense tenir l'angoixa que hauria suposat no guanyar el Sevilla. L'Espanyol arribarà al Camp Nou amb un bon nivell competitiu i no s'ha deixat anar.

A mi en aquell moment m'acabaven de canviar i era a la banqueta. Però el que sí que vaig percebre, a diferència d'altres anys, és la cara dels aficionats del Barça. Eren d'expectació i d'incertesa, no les tenien totes.

Poca cosa. En aquests partits no cal motivar els futbolistes. És un derbi i la rivalitat és màxima, i més si hi ha coses en joc. Quatre consignes i poca cosa més, no recordo cap xerrada especial.

El Barça, si està al seu nivell, és pràcticament inassequible per a l'Espanyol. Però en els últims partits se li han vist fissures, i aquí és on nosaltres hem de mostrar la millor versió. Hi ha baixes, però en aquests partits tothom es vol reivindicar, perquè és un escenari on es concentren totes les mirades.

Sí, l'Espanyol té ara el seu últim estímul de la temporada. No compensaria tot el que s'ha fet fins ara, però sí que seria un bonic final per als aficionats.

El Barça quan va a Cornellà, o abans a Montjuïc, no va a passejar-se. Això és futbol i la rivalitat existeix. Tu vols guanyar el teu partit, i cadascú defensa els seus interessos.

Serà intens i dependrà de com evolucioni el partit. Si el marcador és ajustat al Barça li poden entrar els nervis. No espero un derbi gens tranquil.

Pot saltar la sorpresa. La clau va ser el partit contra el Sevilla. Si s'hagués perdut o empatat hauria estat una altra història, però ara l'Espanyol anirà al Camp Nou amb menys pressió, i això l'afavoreix per obtenir alguna cosa.