Astou Traoré, segona part
L’alera pivot senegalesa, clau en l’ascens i el primer any en la màxima categoria, torna a Fontajau
Als 36 anys manté un físic privilegiat i ha estat MVP de l’Afrobasket
Tot ha acabat bé i Astou Traoré tornarà a vestir la samarreta de l’Uni Girona per completar una plantilla que s’ha hagut de refer a partir de la lesió de Keisha Hampton i que acaba sent d’onze peces, una tranquil·litat pensant a jugar dues competicions. L’alera pivot senegalesa es canviarà al vestidor local de Fontajau, que ja va ser el seu durant dues temporades, una a LLF2 (18 punts, 7,4 rebots i 19,9 de valoració, i superba amb 25, 7 i 26 en el partit decisiu) i la primera a LLF, notable amb 11,4 punts, 4 rebots i 11 de valoració. Traoré serà a Girona el dia 14, a temps de fer un entrenament i jugar la prèvia de la Lliga Catalana contra el Sant Adrià (16).
“Gràcies per haver-me ajudat a demostrar que puc jugar a la Lliga Femenina”, va resumir Traoré quan va marxar de l’Uni. Va sonar prou sincer com perquè una segona etapa fos possible, sobretot a partir del creixement esportiu del club. El moment ha arribat, set anys després. Té passaport francès –per matrimoni– però és irrellevant perquè el fet d’haver jugat amb el Senegal l’invalida a efectes FIBA.
Tot i que un cop regirat el mercat era evident que Traoré era la jugadora més fiable a la qual podia accedir l’Uni, la senegalesa (plaça Cotonou a FEB i estrangera a FIBA) havia ajornat qualsevol decisió fins després de l’Afrobasket (27 d’agost). A mesura que avançava el campionat i l’alera pivot anava consolidant-se com a líder en anotació i valoració, els temors creixien a l’Uni però, malgrat tot, hi ha hagut acord. És la primera jugadora de la història del club que enceta una segona etapa a Girona.
Sempre anotadora
Sent alera pivot com Hampton, Traoré és més interior que la nord-americana. Sempre ha compensat la falta d’alçada amb una condició atlètica de primera categoria que ara, als 36 anys, manté intacta. És prou polivalent perquè Èric Surís, que s’ha quedat amb María Conde com a única alera pura, també es pugui plantejar jugar minuts amb tres petites (d’exteriors, n’hi ha de sobres a la plantilla) i Traoré a dins o amb tres de grans (una pivot pura, Evans i Traoré).
El nou fitxatge de l’Spar Citylift Girona ha tingut sempre una gran capacitat per anotar. Els 13,2 punts que va acreditar amb el Galatasaray el curs passat, tant en la lliga turca com en l’Eurocopa, són el seu pitjor registre des del curs 2019/10, el del debut de l’Uni a LLF. Les seves mitjanes des d’aleshores són entre bones i excel·lents: 14,0 (amb el Cadí), 16,7 (quarta anotadora amb el Sóller), 16,0 (tercera del rànquing amb el Cadí), 19,4 (màxima anotadora a França), 29,4 (a Equador), 16,6 (a França), 18,8 (tercera anotadora a Bèlgica) i 18,1 amb el Guipúscoa.
Traoré s’ha sentit sempre còmoda en la pintura, emparant-se en el seu físic, però el seu tir obert també és remarcable. De fet, a poc a poc ha anat donant més pes en el seu joc al tir de tres punts. En els últims anys, un de cada tres tirs que executa és un triple, quan les dues temporades que havia jugat amb l’Uni la proporció era de gairebé un de cada set. I pel que fa a l’encert, la temporada passada la va culminar amb un 37,6% més que decent, comptant totes les competicions, fins i tot l’Afrobasket.
Tres jugadores amb passat a l’Uni en el cinc ideal africà
Traoré va ser l’MVP de l’Afrobasket (21,6 punts, 5,6 rebots, 1,3 assistències, 2,3 recuperacions i 21,1 de valoració) però en el cinc ideal del campionat l’acompanyaven dues jugadores més que han format part de l’Uni Girona. La base Italee Lucas –que no va acabar de reeixir la temporada 2015/16– i la pivot Mima Coulibaly –referent interior els dos últims cursos– acompanyaven Traoré en el quadre d’honor, amb Evelyn Akhator (Nigèria) i Leia Dongue (Moçambic) al seu costat. Coulibaly va concloure el campionat amb 9,3 punts, 9,6 rebots, 1,4 recuperacions i 16,6 de valoració, mentre que Lucas va acreditar 15,4 punts, 5 rebots, 2,4 assistències, 1,2 recuperacions i 12,4 de valoració. Nigèria va ser or, el Senegal plata i Mali bronze. Angola va acabar sisena. Traoré ha jugat sis cops l’Afrobasket (or el 2015, plata el 2017, 2011 i 2005, i bronze el 2005), el mundial 2006 (9,4 punts) i els Jocs Olímpics de Rio 2016 (15,4 punts).