Bàsquet FEB

ANDREA VILARÓ

ESCORTA DEL CADÍ LA SEU

“El Cadí crec que donarà una sorpresa aquest curs”

Andrea Vilaró, en el seu quart any en el club, transmet l’ambició d’una de les sensacions de la lliga

“Canut transmet confiança, i mantenir la base del curs passat ha estat clau”, diu l’escorta

El Sedis, a la Seu d’Urgell, és un gran lloc per a la gent jove perquè estàs tota la setmana concentrat en el bàsquet

Andrea Vilaró (Barcelona, 9/5/1993) és la líder, juntament amb Geo Bahí, d’una de les sensacions de la Lliga Femenina: el Cadí. Formada en el Segle XXI –internacional en categories inferiors, en què té sis medalles, i ara delegada de la selecció sub-17–, va marxar de Catalunya per tornar-hi. Ara ja fa quatre anys que és a la Seu d’Urgell ajudant a fer gran el club.

Felicitats, perquè el Cadí, més enllà de guanyar o perdre, està desplegant sensacions increïbles?
Són molt bones. Vam treballar molt bé la pretemporada i vam veure que teníem molt camí per recórrer. Quan va començar la lliga vam canviar el xip, conscients que només tenim un partit per setmana i que havíem d’anar al màxim. Penso que el Cadí pot donar una sorpresa aquest curs.
Aneu allò que es diu partit a partit, o us heu fixat fites?
No, no. Som ambicioses. Per al club i per a l’equip és un repte entrar en la copa de la Reina. És un objectiu clar. La fita de la primera volta és guanyar els partits de casa, que ens donarà anar a Vitòria a la copa.
Una de les claus és haver mantingut el bloc del curs passat per tenir feina ja avançada d’acoblar?
Això ajuda, perquè ens coneixem i la gent que ha arribat nova s’ha integrat molt ràpid al sistema de joc. Això que passa aquest any és conseqüència de la feina de la temporada passada. Ens dona un avantatge respecte de la resta. I tot i que la mitjana d’edat és molt baixa, tenim experiència en aquesta lliga, i a les que arriben noves els expliques ràpidament com va tot.
L’afició a la Seu està entregada...
És un goig veure el Palau ple, i sobretot el que et transmet la gent és il·lusió. Estem tan contentes amb l’afició que ahir vam anar a l’assaig de la grada d’animació i els hem comprat entre les jugadores un megàfon per agrair -los el suport que ens estan donant.
Li agrada exercir de líder?
Portar quatre anys a la casa t’ajuda a conèixer el Sedis, la Seu, l’ambient... I quan et sents a gust en un lloc de treball és molt més fàcil jugar millor perquè ets feliç. Aquí em sento que és casa meva. Intento marcar el camí de lluitar per totes les pilotes, llançar-se i transmetre aquest caràcter que ha de tenir i té l’equip ara mateix.
A la Lliga Femenina el paper de les americanes marca diferències. Aquí l’heu encertat del tot.
Les estrangeres fan que la lliga hagi fet un salt de qualitat. Un dels moviments clau per entendre el que ens passa és que a l’estiu el club va renovar dues peces determinants com són Kraker i Richards. I hem tingut la sort que hem afegit tres jugadores més, que són la Hempe, que va arribar a última hora de Rússia, que ens està ajudant a obrir el camp i amb un resultat increïble; l’Anniina i la Sklepowicz, que ens estan ajudant en la rotació. El dia a dia el treball és de molta qualitat.
Es veu un equip amb química.
Sempre que hi ha festes ens ajuntem i quan podem ens escapem a Andorra. Som una pinya, ens reunim molt, i cal pensar que no és el mateix viure a Barcelona que fer-ho a la Seu, on es redueixen les possibilitats de moltes coses.
Moltes jugadores fan el salt a Europa. Hi pensa?
No ho sé. Ara mateix soc molt feliç a la Seu. El que vingui vindrà. No vull tancar cap porta perquè ara mateix tampoc n’hi ha cap d’oberta, però evidentment si ets una mica un cul inquiet com soc jo m’agradaria provar altres coses.
Es consideren l’equip revelació de la Lliga Femenina?
Ho dirà el temps. El Guipúscoa ho està fent molt bé; el València, acabat d’ascendir, també ho està fent molt bé. Però per pressupost el Guipúscoa i nosaltres som la sensació. Gernika porta 8-0, que és important però no ha jugat contra les grans i està jugant Eurocopa, que vol dir que econòmicament ja tens grans jugadores. Ja veurem com acaben.
Bernat Canut està sent un dels secrets de l’èxit, clarament.
És un entrenador que és molt jove però té les idees molt clares i que sempre et permet jugar i intentar mostrar la teva millor versió, mai et farà seure per haver fallat un tir, i això et transmet molta confiança. Tinc sintonia especial amb ell perquè hi tinc bona comunicació i tot flueix molt bé. Té una gran forma de treballar i de comunicar-se amb les jugadores.
Si arriba una mala ratxa, està preparat, l’equip?
L’equip està preparat per si arriba una baixada de dues o tres derrotes seguides. És un equip que el dia a dia treballa molt bé i la confiança és molt gran. Esperem que no arribin, però si és així, mentalment estem fortes i no crec que ens afecti.
Ari Pujol està evolucionant molt. És un lloc bo, la Seu d’Urgell, per a les joves?
Al final els clubs que aposten per la gent jove han de tenir molt clar que les apostes poden sortir bé o malament. El Femení Sant Adrià el curs passat apostant per gent de la casa va entrar en la copa i va fer una temporada increïble, però aquest any és tot el contrari. la cosa no els rutlla, de moment. La jugadora jove ha de saber on va, quines possibilitats de créixer té i com pot evolucionar dins l’equip i durant la temporada. A la Seu crec que és un gran lloc per a la gent jove perquè estàs concentrat en el bàsquet tota la setmana; no tens inputs que et distreguin i vius en un poble tranquil, però és un lloc ideal.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.