Picant pedra i treballant molt. Només la constància, la regularitat i l’encert durant tot el partit van permetre al Cadí la Seu tombar un rival que va deixar clar que els derbis són partits on les forces s’igualen independentment de la classificació. I és que el resultat final, tot i semblar lògic veient la situació de cadascun dels dos equips a la taula, és enganyós si ens fixem en la primera meitat de partit. Ritme, alta intensitat, contraatacs, intercanvi de cops, i tot el que se li demana, a un partit de bàsquet perquè esdevingui atractiu per a l’espectador. El Sant Adrià, que venia amb la moral pels núvols després de l’última victòria, va mostrar el seu poderós joc interior, amb Simons i Keita defensant bé a la pintura i intentant anul·lar el bon joc exterior de les rivals, que no es van deixar intimidar i van anar sembrant els fonaments de la victòria amb encert, penetracions interiors que sorprenien les visitants i corrent amb rapidesa al contraatac. Els dos equips van estar molt encertats en els dos primers quarts, i es va arribar al descans amb un mínim avantatge de quatre punts per a les locals, que notaven l’alè al clatell perquè el Sant Adrià havia demostrat que no volia marxar del partit.

Però un cop fora dels vestidors, el matx va canviar per complet. Les visitants no van saber aguantar el ritme del Cadí la Seu, que va fer la seva mostrant els seus punts forts, apujant la intensitat defensiva i va signar un gran tercer quart aconseguint un molt bon coixí de punts per afrontar l’últim període i trencar del tot el duel, que fins llavors estava igualat en tots els aspectes.

L’últim quart va ser més del mateix per a les locals, que van fer valer el factor pista i van aprofitar la davallada defensiva de les del Besòs. Les jugadores de Bernat Canut van poder tirar a plaer des de fora i van deixar jugar força les visitants, que no van estar inspirades en atac i van acabar derrotades per l’efectivitat local. Les barcelonines tornen a la zona de descens.