FEB

Llançades cap a la final

L’Spar Citylift domina des de l’inici i posa l’1-0 a la semifinal catalana contra el Cadí, que acaba fos físicament i entregat mentalment

El factor pista, a la Seu, l’argument per tornar a Fontajau, que ahir feia goig

La semifinal catalana fa pensar en un 2-0, dijous, si el Cadí no és capaç de repetir la gesta que va suposar guanyar l’Spar Citylift al novembre. L’Uni, després de tocar fons en els darrers partits de la fase regular –dues derrotes en els tres últims, tots a casa–, ha reprès la dinàmica de creixement que va iniciar precisament amb la derrota al Pirineu a la tardor i que el va dur, un mes després, a tombar el seu mur particular contra l’Avenida, a Fontajau. I va llançat cap a la seva cinquena final seguida.

L’afició hi creu. I ho va demostrar fent l’onada i rendint-se a Laia Palau, ovacionada a 1:43 quan va ser canviada per Rosó Buch i en l’entrada d’Aina Martín per Núria Martínez al final. També el Cadí es veu capaç, almenys, d’intentar tornar a Girona. A la Seu la temporada ja és excel·lent i a Girona tornen a tenir fam: van manar des de l’inici i sense encert van poder imposar els seus arguments a un equip al qual va passar factura el partit de dimecres passat –el tercer dels quarts, en la pròrroga, mentre el Girona s’entrenava amb el 2-0 d’ahir feia una setmana– i que va acabar fora de si: una cistella en joc, el triple de Hempe (69-48), els darrers vuit minuts des del 54-44 (Richards).

Sense cincs

Les interiors titulars, Reisingerova i Hempe, es van carregar de seguida amb dues. La txeca, amb una en atac (8:04) i una altra a la defensa següent (7:55). I la nord-americana, a la posterior possessió gironina, ja amb Pierre-Louis al parquet (havia fet la primera en 1:04). Fins llavors havia, manat l’Spar Citylift (6-2), amb Hampton al primer atac, Reisingerova a sota i Williams remuntant la línia de fons assistida per Núria. Fins i tot Hampton va fer el 8-2 al contraatac. El temps mort (6:04) i les rotacions en un primer moment van donar el ritme al Cadí (10-10, triple i addicional de Yure Díaz), amb falta de Hampton quan ja havia vist Dongue preparada per entrar. I amb la moçambiquesa el duel va tornar a ser gironí: es va carregar Bahí –a la banqueta amb un cop al canell–, va fer un dos més un (15-12), un tap a Pujol en la primera 2-3 de l’Uni i una altra acció de força (17-12) abans que Oma, assistida per Palau al tall, anotés per fi (19-12 amb 1/6 tirs, dos contraatacs seguits inclosos).

Dongue (21-14 Buch a passada seva després d’ofensiu) i Pierre-Louis feien el que volien (tap a Richards i 24-14). Però a la cotonou li van xiular la tercera quan faltaven 8:22 per al descans, i l’haitiana deixava el seu lloc a Reisingerova a 6:19, amb 5 punts i 2 rebots (25-16). La tornada de Williams i Hampton va reactivar l’Uni, que feia cantar Fontajau al ritme d’“oh!”: 27-16 la nord-americana al contraatac assistida per l’aler.

El 0/6 triples gironí era una broma al costat de l’1/16 pirinenc i, sense punteria, Reisingerova imposava el seu joc a sota (29-18) i Williams corrent assistida per Palau (31-20), mentre el Cadí malvivia del tir lliure (29-20, 9/9 Bahí). Sota l’altre cèrcol,Williams taponava Etxarri i Richards no podia ni amb Sánchez. Sí amb Buch (33-24 a 1:24). Fontajau tornava a cantar, amb Palau –recuperació, eslàlom sortint i entrant de la pista en driblatge i assistència a Reisingerova (35-24)–, i els aficionats de Cadí s’hi tornaven amb el triple de Díaz: 35-27, el segon del partit en 26 intents (0/8 l’Spar Citylift).

Insistir

El pas pels vestidors no va canviar els arguments de ningú. Williams anotava en transició (37-27); Kraker, de tres (37-20), i Díaz, després d’ofensiu del Cadí (9 al descans, 37-32 de la canària igual que el 31-20 abans). També els àrbitres insistien: tercera a Hampton, en atac en el minut 23. I Martínez, amb el primer triple gironí (40-32 a 6:25 per tancar el tercer quart). I Vilaró (44-37 a 5:03 en el seu quart intent). Tampoc desistia Hampton, amb set punts seguits inclòs el seu primer triple (47-37). El peatge, la seva quarta falta a 3:32 i també en atac. Dongue s’afegia de seguida al club de les quatre. Com Bahí, abans de tancar el quart, acabada d’entrar i per permetre a l’Uni superar l’onzena de marge (51-38, Pierre-Louis de 4,60 m).

Bea Sánchez establia la màxima de 14 (54-40) de 6,75 m i Buch hi tornava, de lluny (57-44 a 7:06). Hampton obligava Bernat Canut a aturar el duel a 5:42 amb el 59-44 i apostar per Vilaró en la posició de base. No va funcionar. A més, Núria Martínez feia cinc punts seguits amb el seu segon triple i una acció a anella passada (64-45); abans que Dongue i ella mateixa fessin enfilar la màxima als 24 (69-45).

Girona no estava tan lluny. Però ens ha faltat encert i al final no hem jugat a res, el partit ja estava perdut en el tercer quart
Bernat Canut
Les intencions que teníem s’han diluït i amb una mica més d’encert hauríem estat dins del partit. En la segona part, el pla se’n va en orris i et desconnectes
Cada vegada ens sentim més còmodes i amb més confiança. Estem contents perquè acumulem tres partits de ‘play-off’ molt bons, guanyant la valoració de 50
El que compta és que anem 1-0. Allà hem de tornar a començar i estem mentalitzades per treballar amb la il·lusió del 2-0
Èric Surís
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)