Bàsquet ACB

IBON NAVARRO

PRESIDENT SINEB (SINDICAT ENTRENADORS DE BÀSQUET)

“No anem contra ningú, sinó a favor dels tècnics”

Un grup de tècnics, amb alguns històrics com Maldonado, Pedro Martínez, Plaza o Casimiro, planten cara a l’Associació d’Entrenadors i volen un gir

Ja som 190 tècnics afiliats, dels quals 80 estan treballant fora d’Espanya i aquí, llocs de treball reconeguts, no n’hi ha més de 70 o 80

Ibon Navarro (Vitòria, 30/4/1976) representa la nova fornada de tècnics joves de l’ACB. L’entrenador del MoraBanc ha tingut doble feina aquests últims mesos perquè, a banda de preparar el curs amb l’Andorra, s’ha convertit en el nou president del Sineb (Sindicat d’Entrenadors de Bàsquet), que està intentant posar fre al funcionament de l’Associació d’Entrenadors.

Per a què neix el Sineb?
El sindicat neix fa tres anys fruit de la disconformitat i descontentament de la gestió i filosofia que hi havia en l’Associació d’Entrenadors. En principi érem un grup que volíem lluitar no només pels tècnics ACB, perquè s’obrissin les portes al conveni a tècnics ajudants i també a entrenadors de les competicions de la federació espanyola perquè hi poguessin prendre part.
D’on surt la idea?
Els que van generar la idea del sindicat són entrenadors amb molt recorregut com són Salva Maldonado, Pedro Martínez, Joan Plaza, Luis Casimiro... i a ells els movia una inquietud que no volien deixar el món de l’entrenador pitjor de com se’l van trobar quan van arribar. Hi som entrenadors joves que volem agafar-ho amb força; ells ho han parit i els hem ajudat, però ara hem d’anar agafats de la mà tots junts, perquè no és el sindicat d’ells. Som conscients que no som sindicalistes, sinó entrenadors de bàsquet, i que quan comenci la temporada ho haurem de deixar una mica de banda, i els que per desgràcia no tinguin feina assumiran el dia a dia
Però què diferencia el Sineb de l’Associació d’Entrenadors actual?
Volem dignificar els nostres llocs de treball, no només els de l’ACB, sinó per a tothom. Ens ha costat molt temps i molts diners, als entrenadors ACB, però ja és aquí i amb només la primera setmana de fer públic el nou sindicat vam aconseguir que 190 entrenadors s’hi afiliessin, dels quals 80 estan fora d’Espanya treballant, i aquí llocs de treball reconeguts no n’hi ha més de 70 o 80. Del que es tracta és no només de pensar en el conveni dels tècnics ACB, sinó que cobreixi tots els llocs de treball dels entrenadors que hi hagi.
El conflicte, doncs, ve de fa temps. Expliqui’ns què va passar per trencar relacions.
El descontentament és perquè mai hem entès que hi hagués una Associació d’Entrenadors i un comitè tècnic professional que estava integrat a l’associació. Hi havia un clar conflicte d’interessos, tenint en compte, a més, que el president d’una organització i de l’altra és la mateixa persona: Joan Maria Gavaldà. Es donava la circumstància que estaves parlant amb l’ACB com a patronal i com a sindicat. Hi havia un clar conflicte d’interessos que es va traduir en el fet que en els últims convenis col·lectius de tècnics de l’ACB les condicions es van reduir no per la millora dels ajudants sinó pel simple fet de reduir-ho. Vam demanar canviar la filosofia, que s’obrís a tothom, i com que s’hi van negar vam optar per aquesta nova via. El 2016, en l’últim conveni, va signar-lo el president sense que molts entrenadors ho sabéssin, i això va generar desconfiança. Des de l’associació es va començar a dir que érem insolidaris i a desacreditar-nos durant aquests tres anys perquè es van deixar de pagar les quotes, o més aviat un impost per treballar, i no hi ha hagut gaires converses. Ara veurem com responen.
El que han aconseguit, però, és unir més de la meitat dels tècnics. Satisfets?
Ara mateix som onze entrenadors ACB, tenim el 95% dels tècnics assistents de l’ACB i més de la meitat dels entrenadors de la Lliga Femenina i de la LEB. Tot això en només un mes. Estem molt contents per l’acceptació. Ho volem donar a conèixer, que tothom ens vegi no com un servei a l’entrenador sinó com una eina per lluitar pels nostres drets laborals. I començarem a trucar a les portes. L’ACB ja ens ha reconegut com un interlocutor en aquesta negociació del pròxim conveni (2020) i ara ens falta que ens obrin les portes a la federació espanyola. Confiem que no ens vegin com una amenaça.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.