Més bàsquet

JÚLIA SOLER

AMBAIXADORA DE LA 8A JORNADA DE L’ESPORT FEMENÍ

“Queda molta feina per fer”

“S’han fet moltes passes endavant i el bàsquet femení, en relació amb altres esports, està millor, però encara hi ha molt camí per recórrer”

“M’agradaria arribar-hi, algun dia, però sé que és un procés llarg”

Especial
“Poder debutar a l’Eurolliga va ser molt especial, sí. Juntament amb la temporada que estem fent amb l’equip de Lliga Femenina 2, que tampoc ens ho esperàvem”, diu sobre els millors moments que ha viscut fins ara aquest curs, el primer com a sènior. “Som totes d’aquí i algunes hi pujàvem l’any passat. Però no tenim res a perdre i potser sense tanta tensió hi vas millor”, afirma sobre el Citylift GEiEG Uni, que l’any del debut a la Lliga Femenina 2 ha superat les expectatives i ha arribat a flirtejar amb els llocs que donen accés a la fase d’ascens.
Patrocini
Alguna vegada quan una nena em ve a demanar un autògraf potser em fa més il·lusió a mi que a ella

Júlia Soler (Banyoles, 2001) és una de les jugadores vinculades que té l’Spar Citylift i la tercera de les quatre ambaixadores que tindrà la Jornada de l’Esport Femení el 8 de març, juntament amb la patinadora Dèlia Valentí i la gimnasta Laura Bechdejú. L’alera (1,81 m) va debutar a l’Eurolliga en l’últim partit de l’Uni en la competició continental a Fontajau i, en la seva primera temporada sènior, és una de les més fermes promeses del bàsquet català i internacional mentre estudia el doble grau d’ADE i economia a la UdG.

S’entrena amb dos equips, el de Lliga Femenina i el seu de LF2 i estudia alhora. Com ho porta? S’ho va haver de pensar molt si marxar als Estats Units?
Un parell o tres de matins anem amb elles, depenent del seu horari de viatges, i a la tarda, amb el nostre equip de Lliga Femenina 2. Aquests dies que m’entreno amb el primer equip no hi puc anar i l’any passat de fer el procés va durar molt, uns quants mesos, i al final a l’hora de decidir-me vaig voler anar-hi i veure-ho i, llavors, prendre la decisió, però vaig tornar igual d’indecisa i per desequilibrar la balança va pesar més poder-me entrenar amb la Núria, la Laia i totes les del primer equip.
El seu dia a dia, amb un peu a cada equip... S’hi veu al primer?
Sí que m’agradaria arribar-hi algun dia, però sé que és un procés llarg i que no és una cosa d’aquest any o si podrà ser. Però sí que poder-hi anar i participar tant com puguem és una cosa que hem d’aprofitar i aprendre’n i, al mateix temps, fer una bona feina al nostre equip.
Com van ser els seus inicis? A Banyoles mateix, suposo.
Sí, vaig començar a l’escoleta amb cinc anys; de fet, la meva mare era l’entrenadora i per això vaig començar. I a partir d’aquí vaig anar fent al Banyoles fins a la categoria infantil, en què vam aconseguir, amb les d’un any més, anar al campionat interterritorial. I l’any següent ja vaig venir al cadet de l’Uni Girona. I fins ara.
En quin moment veu que li va bé, que s’hi pot dedicar?
Bé, no és que m’ho plantegés, sí que recordo que un dia vaig entrar al vestidor de les grans quan era cadet i el meu entrenador em va demanar si m’agradaria, algun dia, arribar-hi. I vaig respondre que sí, però vaig anar fent i seguint i ara m’hi he trobat, que sí que m’agradaria intentar-ho.
No deu ser d’un dia per l’altre. Potser quan comença a anar a les seleccions FEB?
Sí, però em va arribar tot de nou perquè va ser la selecció catalana cadet i al mateix estiu la sub-16 espanyola. Però és que gairebé no en coneixia l’existència i, llavors, sí que ho veus i vas seguint el que et toca fer.
El curs passat va ser el de la seva presentació al gran públic, amb l’estatal júnior, en què queden subcampiones, potser?
Va ser un molt bon any; pel que fa a l’equip, vam fer una molt bona temporada, i des del punt de vista individual, els resultats de l’equip hi van acompanyar.
No sé si li han comentat gaires cops i li agrada, però Marta Xargay també va ser subcampiona júnior i MVP com vostè...
M’ho han comentat alguna vegada i per descomptat que és una referent. Entrenar al seu costat és un privilegi i qui no voldria seguir els seus passos?
És que entrenar amb aquella plantilla, ara mateix... Deu fer anys i panys que deu saber qui són Laia Palau o Sonja Petrovic.
La veritat és que jo en esports d’elit així en general han estat els últims anys que m’hi he posat una mica. Però és cert que quan et diuen que vindrà la Sonja quedes parada. I entrenar-te amb ella és un gran honor.
Quan l’Uni va pujar Marta Xargay marxava a Salamanca per començar la carrera professional. S’ho planteja? Hi pensa?
No miro gaire més enllà d’aquesta temporada. Vam pujar de categoria l’any passat i poder estar amb el GEiEG Uni a la Lliga Femenina 2 ja no em fa mirar gaire més enllà. Estar en la segona màxima competició i, a més, entrenar-me amb elles...
De professionals ho deuen ser les americanes i encara, a Lliga 2.
És una barreja estranya. Hi ha equips professionals que hi han invertits diners per pujar i que ho volen fer bé i altres equips com nosaltres, que som les que hem pujat i som d’aquí i volem competir fins on es pugui.
L’hem vist en un grapat de desplaçaments amb el primer equip a l’Eurolliga, a Kursk mateix. També deu ser un aprenentatge que li servirà algun dia.
Sí, i tant. I veure com porten el cansament acumulat i arribes i has de jugar i després tornar i seguir-te entrenant perquè tens partit al cap de dos dies; el ritme que porten. Fins que no ho vius no n’ets gaire conscient. És un ritme bestial i admirable.
Ara que vostè encara es mira les companyes del primer equip amb admiració, ja deu ser al mateix temps una referència per a moltes nenes que comencen...
Em fa una mica de gràcia i tot, em sobta molt. Alguna vegada quan al final d’un partit una nena em ve a demanar un autògraf potser em fa més il·lusió a mi que a ella [riu]. Agrada i fa gràcia, però també soc conscient que hi ha molt a fer encara.
També queda molt camí per recórrer socialment, no troba?
Sí que s’han fet moltes passes endavant, i el bàsquet femení, en relació amb altres esports, està millor. Que la selecció espanyola guanyi molt sovint i que es doni visibilitat hi ajuda, però crec que encara hi ha molt camí per recórrer, moltes diferències i molta feina per fer.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.