ANNA CRUZ
ESCORTA INTERNACIONAL
“Tinc ganes de tornar”
“Són set anys a fora jugant dobles competicions, selecció espanyola, WNBA... Tinc 33 anys i tard o d’hora hi ha coses que acabes prioritzant” diu Anna Cruz sobre la temporada que ve”. “He pogut recuperar-me sense la pressió de tenir una data fixada per estar a punt” hi afegeix sobre els Jocs”
Quan vaig guanyar l’anell, la tornada va ser un caos. Tampoc estava acostumada a tenir repercussió ni sabia gestionar-ho
El fitxatge de l’estiu a la lliga femenina serà, de moment i si Alba Torrens no ho impedeix, el d’Anna Cruz (1,74 m 1986) per l’Araski. L’arribada de la campiona de la WNBA el 2015 i de l’Eurolliga el 2017 a Vitòria es dona per fet a la capital alabesa, en el que seria el seu retorn a l’Estat després de la seva marxa, el 2013, i havent jugat amb la UB Barça, Burgos, Olesa i Rivas. L’escorta, amb sis anys d’experiència a Rússia –Orenburg i Kursk–, es recupera a Tiana de la intervenció al genoll dret a què es va sotmetre un cop desvinculada del Fenerbahçe, al gener, amb l’objectiu d’estar al cent per cent als Jocs. “Han passat més de tres mesos i ja estic millor”, diu amb relació al seu menisc extern.
Vostè va acabar la temporada abans que la resta. Què ho fa?
Per Nadal ja veia que no aguantava més, portava temps patint i vaig decidir que parava una mica i que m’operava. Comptava que no tornaria al Fenerbahçe i que potser el millor era no seguir, i per això no tenia cap intenció de tornar abans. L’objectiu era arribar als Jocs i, com aquell qui diu, m’han fet un favor perquè he pogut recuperar-me sense la pressió de tenir una data fixada per estar a punt.
Li han estalviat maldecaps, segur.
Hi hagués arribat igualment, però quan tens un dia en què saps que hauràs d’estar al màxim, no és el mateix. Perquè si un dia et fa més mal pots fer una mica menys i no passa res.
La temporada a Istanbul no li va acabar de sortir del tot bé.
Realment, hi vaig estar tan poc temps que no en puc fer un balanç positiu. Pràcticament van ser tres mesos entre que arribes, comences a competir... Compto que és una temporada en blanc, són situacions que han de passar. El Fenerbahçe no és l’equip de la meva vida i tampoc ha estat la meva millor temporada havent-hi aquest condicionant físic, que hi influeix.
Acabava de fer unes grans temporades en l’àmbit internacional.
La meva etapa a Rússia, de sis anys entre els tres a Orenburg i els tres a Kursk, és molt positiva tant en l’aspecte esportiu com en el personal: fer un pas endavant, créixer també com a jugadora. Sis anys donen per a molt.
Fins i tot per guanyar un anell a la WNBA! Aquell estiu es va donar a conèixer en el món mediàtic.
Sí, guanyar l’anell el 2015 va suposar un boom mediàtic al qual no estava acostumada. Al final, quan ets a la selecció i guanyes alguna cosa, ho fem les dotze jugadores i el cos tècnic. Som molts protagonistes, però quan vaig guanyar l’anell la meva tornada va ser un caos. Tampoc sabia què s’estava produint aquí pel fet d’haver-lo aconseguit i, quan vaig arribar, tampoc tenia gaire temps perquè al cap de tres o quatre dies ja me n’havia d’anar a Rússia.
I devia estar més pendent dels mitjans que de la família, no?
Pot ser... La veritat és que no ho vaig fer gaire bé, tampoc estava acostumada a tenir repercussió ni sabia gestionar-ho per fer cas a tothom i, alhora, estar amb la família i els amics. Ho vaig fer com vaig poder, sobre la marxa.
Aquests sis anys a Rússia ha vist créixer la lliga femenina des de la distància, no?
Quan vaig marxar ho feia amb la sensació que s’havia fet un pas enrere. Però ara sí que ha anat millorant la cosa. Estant l’Uni Girona a l’Eurolliga, Salamanca... Segueixes els equips que són a Europa i sí que cada vegada està més interessant, la lliga femenina.
Se’n va anar en el moment oportú?
Amb el Rivas teníem un equip bastant competitiu, vam arribar a la final de l’Eurolliga. I quan vaig marxar la sensació no era que estigués tan malament la lliga, sinó la sensació que el cos em demanava una aventura. Volia veure com era. Al final va ser a Rússia, però podia haver estat una altra lliga. Tenia ganes de marxar. I en sis anys també he vist com quan vaig arribar a Rússia la lliga era molt potent i quan vaig marxar-ne havia baixat molt. Els últims anys érem els tres equips bons i els altres que saps que els guanyes de pallissa.
Aquesta crisi sanitària, l’edat... Sense voler-la posar en un compromís, la seva arribada a Vitòria es dona per feta. Tenia presa la decisió de tornar a la lliga?
Sempre es parla molt i no miro gaire el Twitter. De fet, el compte que tenia me’l van piratejar i no estic gaire al dia. Surten coses i de fet quan em vaig operar ja vaig dir que tornar era una opció. Quan acabes de tenir una experiència que potser no ha estat del tot positiva, tens ganes de tranquil·litat, de prendre’t les coses amb més calma. Espanya és una opció i tinc ganes de tornar, evidentment, sense dir-te si he fitxat o no. Tornar a casa fa il·lusió, ja són set anys a fora jugant dobles competicions, selecció espanyola, WNBA... És molta càrrega acumulada, tinc 33 anys i tard o d’hora hi ha coses, com la família, que acabes prioritzant.
L’estiu que ve tindran els Jocs i, abans, l’europeu a València. Una temporada llaminera, no?
La veritat és que tenir dues competicions en un estiu serà el primer cop que passi i totes tenim clar que serà molt especial. Ho vam viure en el mundial a Tenerife, el primer cop que amb aquesta selecció femenina érem les amfitriones. I València és una gran ciutat que té molta afició al bàsquet i segur que serà una gran seu.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Notícies
Dijous,25 abril 2024