Agustín Ubal (Montevideo, 1m98, 19/7/2003) va aterrar fa dos estius, coincidint amb l’arribada de Juan Carlos Navarro a la base del Barça i coincidint amb l’adeu d’un il·lustre uruguaià en el futbol, Luis Suárez. Ubal va aterrar provinent del Malvín uruguaià, el seu club de formació. Durant uns dies va estar per Espanya fent proves en el Saragossa, el Madrid, el València i el Barça. Però el base ho tenia clar: volia vestir de blaugrana. Va acceptar la proposta i va entrar a la Masia. Era la seva primera aventura fora de casa i els seus pares van llogar un pis a Barcelona i s’anaven alternant per estar al costat del seu fill. Agustín té només un germà, a qui no li agrada el bàsquet, però el seu pare, Daniel, és exjugador professional. Sap de què va això del bàsquet. La seva mare, Alejandra Agostini, té el passaport italià i això facilitarà que aviat el jove blaugrana no ocupi plaça d’extracomunitari. En el júnior tothom parlava del català Caicedo, el líder; d’altres destacaven el mexicà Bonilla, però a Ubal no li ha importat. Ell ha fet el seu camí perquè el seu físic encara està per desenvolupar. Alguns el comparen amb un físic com Leandro Bolmaro perquè són bases alts i físics però són diferents. L’últim projecte de base uruguaià va aterrar a Catalunya el 2002 fent parella amb Rudy Fernández en la Penya: Panchi Barrera, encara ara internacional amb 36 anys. Però no va explotar i es va quedar pel camí. Ubal, qui té com a referent el seu compatriota Bruno Fitipaldo (Tenerife), format en el mateix club que ell a l’Uruguai, també coneix Jayson Granger (Baskonia), peça clau en la selecció uruguaiana. En les últimes finestres FIBA, el seleccionador Rubén Magnano va fer debutar Ubal en l’absoluta i va respondre amb 20 punts i victòria contra el Paraguai. Va ser un pas més. A l’estiu va segellar la seva renovació amb el Barça dos anys més –havia signat un contracte de 2+2. Tot i que aparentment és discret, desprèn passió pel bàsquet i té una ambició sana que el pot portar a ser professional. Després de debutar ja va mostrar aquesta fam: “Estic content de debutar però jo he vingut per treballar intensament i acabar quedant-me algun dia en el primer equip.” Això és confiança. De fet, és la mateixa que va tenir en un primer any dur, en què el transfer FIBA li va tardar a arribar molt temps. Només s’entrenava i no podia jugar. Va debutar en l’Adidas Next Generation de l’Eurolliga i des d’allà fins avui. Ha compartit amb posició amb Rafa Villar, més explosiu i amb més bàsquet, però amb 18 anys Ubal està preparat per competir en la lliga EBA, continuar creixent i, si té oportunitats, no desaprofitar-les.