La distància tot ho cura i, en el cas de la decepció per no haver entrat en els quarts de final de l’Eurolliga, el remei de l’Spar Girona és jugar al cap de tres dies a Las Palmas (20 h). És clar que el rival no és el millor; al contrari. Les canàries són l’equip que tradicionalment pitjor ha anat a l’Uni en la lliga. Ho demostra el 64-60 de l’anada, i el patiment amb pròrroga inclosa (72-74) del curs passat en la quarta jornada, amb les locals que encara no havien guanyat i havien lligat un 15-0 en l’últim quart (69-63), amb el rebot com a factor de desequilibri (35-23, amb 19-11 en el descans). Aquella soferta victòria (10 d’octubre) va ser un dels factors que van empènyer els responsables de l’Uni a prescindir d’Èric Surís i apostar per Alfred Julbe.

“Tenim reptes macos en l’horitzó”, diu en la prèvia María Araújo, que destaca el bon moment de joc de les canàries, que diumenge en el triomf a Vitòria, el quart seguit (60-62), perdien la seva capitana i jugadora franquícia. Sika Koné es perd el que queda de temporada per la lesió al genoll dret. La maliana (1,90 m, 2002) va ser l’MVP de la lliga el curs passat i, aquest, era la líder en rebots (11,94 de mitjana i 14 a Fontajau) i valoració (21,17). Koné s’ha inscrit al draft de la WNBA i ja té l’oferta de renovació del club canari sobre la taula. Alexandrine Obouh Fegue (1,91 m, 1997) debutarà aquest vespre, però la francesa ve de jugar una estoneta (3:26) en tot un mes a La Laguna. Maya Caldwell, que anirà al camp d’entrenament de les Atlanta Dream –com Gardner amb les Chicago Sky– i Blanca Millán (27 punts i 28 de valoració dimecres en el 66-56 contra el Gernika, amb sis jugadores a l’equip local) són les jugadores a vigilar per l’Spar Girona, que amb Michalea Onyenwere torna a tenir dotze peces.

“És un equip molt físic, van bé al rebot ofensiu i en viuen molt”, destaca Araújo. L’Spar Gran Canària en captura 11,4 per partit, gairebé dos més que el següent, el Promete, que és qui el supera en totals –l’Uni és el tercer.