L’estiu del 2015, el GEiEG i l’Uni Girona van arribar a un acord de col·laboració per crear un projecte conjunt d’equips de base en les categories de formació que també arribava fins a l’equip sènior de les grupistes, que esdevenia el filial de l’equip professional de la Lliga Femenina. L’acord es va anar renovant amb petites modificacions fins que a principi d’aquesta temporada hi va haver el primer trencament seriós, quan el GEiEG va decidir competir en la Lliga Femenina 2 pel seu compte al·ludint també al fet que l’Uni no volia fer cap esforç econòmic per col·laborar en les despeses del sènior. L’equip ha jugat aquest cap de setmana a Melilla la fase d’ascens a la Lliga Challenge, però va quedar eliminat en el seu grup.

Una decisió cantada

Finalment, els dos clubs fan un pas més i s’independitzen definitivament després que les relacions durant aquests últims temps no hagin estat precisament les millors. La gota que ha trencat el got ha estat la impossibilitat per a l’Uni de poder agafar jugadores del júnior o del seu teòric segon equip, el GEiEG, ja que amb la separació la llicència jurídica pertanyia al club grupista. A l’hora de la veritat, l’Uni s’havia quedat sense filial en una temporada en què l’allau de baixes ha provocat situacions mai vistes en l’equip, com haver de jugar partits amb només set jugadores. El mateix Julbe ha reconegut que era el primer cop que li passava en la seva carrera professional.

Els dos clubs, que preparen un comunicat conjunt, van començar compartint jugadores que venien de dues entitats diferents i que ara pertanyen a una sola estructura esportiva. Una situació difícil de resoldre i que s’haurà d’explicar molt bé als pares de les jugadores.

Començar de zero?

L’Uni haurà de començar en certa manera de zero, tot i que té les instal·lacions per fer-ho per l’acord amb l’Ajuntament i no descarta arribar a pactes amb altres entitats per donar forma al seu nou projecte de bàsquet de formació i també disposar finalment d’un equip vinculat o filial, un fet que podria obligar el club a comprar una plaça. El Bàsquet Girona de Marc Gasol, que no té equips femenins, es veu encara com una opció remota per a la nova via. Els clubs amb més possibilitats d’arribar a un acord són el Fontajau i fins i tot el Banyoles.

Les dues últimes jugadores gironines que han signat com a professionals, Júlia Soler i Iho López, van jugar en la Lliga Femenina 2 amb el GEiEG com a pas previ al debut en el primer equip.

El primer acord amb el GEiEG el va signar Llorenç Biargé, en aquell moment president de l’Uni, amb l’actual president, Francesc Cayuela.

Èric Surís

Un any després del primer acord entre els clubs, el GEiEG va donar via lliure a Èric Surís, que era el seu coordinador de la secció de bàsquet, perquè aquest signés com a primer entrenador de l’Uni. Aquests últims anys l’històric Carles Surís, pare de l’Èric, s’ha mantingut com a principal responsable del bàsquet grupista. Que aquest darrer fos destituït com a entrenador del primer equip de l’Uni no va ajudar a assegurar un projecte difícil de coordinar des del principi per dues entitats que no tenen els mateixos objectius i mantenen visions diverses sobre els reptes que es van trobant en el camí. La filosofia amateur del GEiEG és ben coneguda i l’Uni és ara mateix un equip cent per cent professional que té un equip que ja ha jugat dos anys seguits els quarts de final de l’Eurolliga.

Amb tot, els equips cadets i júniors coneguts fins ara com a GEiEG Uni, s’han confirmat aquestes temporades com a referència a Catalunya. L’equip júnior preferent, de fet, jugarà el proper cap de setmana el campionat d’Espanya de la categoria després de quedar tercer de Catalunya.