En la mateixa direcció

“El model és el Bàsquet Girona, la nostra metodologia, el nostre esforç i el nostre compromís amb el que fem independentment de qui el lideri”, responia Jordi Plà i Comas sobre l’aposta per Camps comparada amb la figura d’Aíto. “Fa un any el vam escollir per una sèrie de raons i ara, un cop analitzat què volíem i cap a on volem anar, prenem la decisió que la persona més indicada és en Salva”, argumentava el llagosterenc, que recordava com després de l’ascens van haver de fer les coses tan de pressa com fos possible en tots els estaments de l’entitat. “Tornem a començar, amb més pausa i des de l’experiència d’aquesta primera temporada que ens ha servit per conèixer la lliga des de dins i a tots els nivells, també esportiu. A partir d’aquí, mirarem de fer la millor plantilla possible i que el treball diari ens millori els jugadors: que amb la millora individual hi hagi una millora col·lectiva i una evolució en el conjunt de la temporada, que possiblement és el que no va passar des que ens vam aturar en la segona meitat.” Plà va afirmar que després de l’evolució que semblava que tenien, de jugadors i d’equip, sobretot al gener i febrer, “va venir una certa regressió” i que han de fer tot el possible “perquè no torni a passar”.

El llibre d’estil

“Parlem molt i estava al corrent de com anava la situació. Està content per mi i li ho agraeixo”, va afirmar Camps sobre la seva relació amb Pedro Martínez, que per segon estiu seguit havia sonat per tornar a la banqueta de Fontajau –va ser l’últim tècnic del CB Girona, en l’era de l’Akasvayu–. El nou tècnic del Girona va assegurar que és de Martínez –a les ordres del qual va jugar a Gran Canària i amb qui ha compartit staff– de qui ha après més perquè és l’entrenador amb qui més ha coincidit. “També dels altres amb qui he estat, com Luis Casimiro o Salva Maldonado. De tots agafes coses i en vas aprenent i fent-te la idea de què vols fer.” Pel que fa a les persones que l’han d’acompanyar en el cos tècnic, va manifestar: “No hi ha res tancat, hi estem treballant i tenim una idea que, si podem, tirarem endavant.”

“En el dia d’avui, l’objectiu principal és confeccionar la millor plantilla possible per començar amb la major confiança. No podem anar més enllà com a objectius, fitxar els millors jugadors possibles dins les limitacions i que encaixin amb els valors i la filosofia del club, que són els mateixos, i que vinguin a jugar amb esforç. I, després, ens centrarem en el treball diari, que és la millora individual del jugador i la col·lectiva de l’equip, i ja veurem fins on arribem”, explicava sobre les línies a seguir. I matisava: “Depèn dels jugadors que tinguem anirem cap a una banda o capa a una altra.”

“Espero que es vegi un equip competitiu, que no escatimi en esforç i que faci un joc agressiu i dinàmic. És el bàsquet en què crec i si podem fer-ho ho farem. I si no, perquè en aquesta confecció no ens hi adaptem tant, ho farem una mica menys, però la idea és que sigui divertit per al jugador i l’espectador”, va assenyalar. I reconeixia: “Potser a vegades no és tan divertit pels resultats perquè té el seu peatge, però ho intentarem fer bé.”