Final d’infart, final de màxima pressió i Carles Duran envia a la banqueta Deshaun i el darrer fitxatge, Tyler Cook, assegut al costat de Tomic. I posa Ruzic (17 anys) i Prey (18). Han de jugar els que s’ho guanyen. I amb ells a pista es va remuntar. I amb ells a pista es va guanyar. I sobretot amb ells a pista l’afició es torna boja perquè enamoren. Això sí, la gent vol guanyar i per això hi ha d’haver altres peces clau. Ahir va ser Ribas qui, aprofitant un tall a la cella d’Andrews, va entrar per fer 4 minuts de somni: 2/2 lliures i sobretot 4/4 triples. La Penya, que va arribar a perdre de 15 punts, va capgirar el matx (55-49). El Prometey, sense Clavell ni Kennedy, va igualar el matx i es va entrar en un final a cara o creu. Els verd-i-negres van perdre per faltes Vives, que va reaparèixer de la lesió i va aportar la calma i la direcció que feien falta a l’equip el dia que Feliz no va tenir el dia. L’afició (2.562 espectadors), superant la pitjor entrada contra l’Hamburg (2.504), va ser clau. Però també Agada, que a 7,6 del final i amb 77-76 va errar una entrada sol, el rebot el van atrapar Prey i Agada, que van fer lluita. El salt el va guanyar el portuguès, que, en lloc d’aguantar la pilota, va esmaixar a tres segons del final fent embogir el Palau. Però deixant massa temps, perquè el Prometey podria haver empatat, però van llançar fora de temps.