La filosofia del DKV Joventut històricament ha estat l'aposta per la gent de la casa, formar jugadors i donar-los oportunitats. Aquesta temporada, però, amb una reducció del pressupost gairebé a la meitat, aquesta filosofia s'ha hagut d'accentuar per necessitat. L'augment dels joves ha fet que s'hagi reduït encara més la mitjana d'edat de l'equip, que torna a ser el més jove de l'ACB. El tècnic, Pepu Hernández, ja no ha heretat una plantilla anterior i ha pogut confeccionar la seva pròpia. Amb gent de la seva confiança i fitxatges de renom i qualitat. Tots ells, però, tenen alguna cosa a demostrar, i això és positiu. Russell Robinson viu la seva primera experiència a Europa i vol fer el salt a un gran; English vol recuperar el lideratge que tenia al Gran Canària i que no va tenir a Vitòria; Hosley, després de tornar a Turquia, vol demostrar que el Madrid es va equivocar fent-lo fora; Trias vol tornar a ser jugador de bàsquet després de viure un ostracisme al Barça els últims anys, i McDonald, de qui Pedro Martínez havia prescindit, ha d'exhibir el seu potencial. Un altre vell conegut com Dimitri Flis té la seva última oportunitat, mentre que la resta (Franch, Jelinek, Pere Tomàs i Norel) tenen la fam per menjar-se el món. També la té el júnior de primer any Albert Homs, que ja ha tret el cap aquesta pretemporada en el primer equip i ja hi ha debutat. Tot i que costa d'acceptar, el públic de la Penya ha entès que els anys de Rudy, Ricky, Ribas i Aíto ja han passat a la història i que ara més que pensar en guanyar cal pensar en sobreviure. Els problemes econòmics reconeguts pel president, Jordi Villacampa, de més de 10 milions d'euros fa que hi hagi una política de retallar les despeses. L'única sort és que la Penya, gràcies a la seva filosofia, pot haver fet una plantilla competitiva tot i la retallada gràcies al producte local. El dubte és saber si n'hi haurà prou amb això.